L'ARC I LA FLETXA (2022-2023)

L’ARC I LA FLETXA

1. NO ÉS EL MEU SOMNI

ESCENA 1 – CAMP DE TIR AMB ARC - EXTERIOR / DIA

 

Sobre una diana on es claven fletxes apareixen els crèdits.

La Laura està tensant l’arc amb una fletxa.

VEU COMENTARISTA: “Laura Ramírez està a punt de fer el seu últim llançament. Si fa diana s’endurà el Campionat. És un moment de màxima tensió...

Demanem silenci a tot el públic perquè es pugui concentrar.”

Tot queda en silenci. Sona el vent.

La LAURA respira profund. So del cor.

Mira la diana.

Veiem la diana.

Tensa l’arc. 

Veiem la punta de la fletxa, desenfoca els ulls de la cara. 

ESCENA 2 – CARRER – EXTERIOR / DIA

La LAURA i la CARLA caminen amb motxilles de l’institut.

CARLA: "Li explico tot i va la tia i diu que no sabia res. És per flipar, no?"

LAURA: "Ja..." (pensant en altres coses)

CARLA: “Ei, què et passa? Estàs fatal.”

(aturant-se i mirant-la)

LAURA: “Jo què sé? Mon pare…”

CARLA: “Un altre cop? Què ha passat?”

LAURA: “El de sempre! N’estic farta. 

Només em sap parlar del tir amb 

arc i de les competicions.”

CARLA: “Joder, quin pal.”

LAURA: “Mai parlem de res que no sigui això.”

CARLA: “Ja... Com que ell no va poder 

triomfar amb el tir amb arc ara vol que ho facis tu.”

LAURA: “Ja però… és el seu somni, no el meu.

Si no va poder anar als olímpics no és culpa meva, joder!”

CARLA: “No ho sé, tia. 

Potser t’aniria bé allunyar-te un temps d’ell.”

LAURA: “Sí, ja… (irònica) i a on vols que vagi?”

CARLA: “No ho sé, hi ha el programa d’intercanvi 

a l’insti per estudiar un semestre fora. 

Per què no t'hi apuntes?”

LAURA: “I la final del Campionat? 

He de guanyar per classificar-me pels europeus.”

CARLA: “Però si fa temps que dius que ho vols deixar. No et posis excuses. Has de parlar amb ell, de debò... I després marxes un temps fora.”

LAURA: “Buah, tia. M’encantaria! 

Però em mata si marxo ara.”

CARLA: “I què? Què faràs?”

LAURA: “No ho sé, però no puc més.”

CARLA: “Fes-me cas, has de parlar amb ell.”

LAURA: “És que no puc, de veritat...”

CARLA: “Doncs si no ho fas tu, ja ho faré jo.”

LAURA: “Què dius? Va, calla!” (l’empeny i riuen)

Riuen. Les dues s’allunyen carrer avall.

ESCENA 3 - INSTITUT - INTERIOR - DIA

Les dues arriben a l’institut per la porta d’entrada amb les motxilles.

Entren i recorren el "hall" d'entrada.

LAURA: “Ves tirant, vaig un moment al lavabo.”

CARLA: “Però si és súper tard!”

LAURA: “M’estic pixant! Ara vinc."

CARLA: “Vale, vale, però et posaran retard.”

LAURA: “Bé... No vindrà d’un més.”

CARLA: “Ha, ha… ens veiem ara a classe.”

La Carla surt cap a un costat i la LAURA cap a un altre.

Camina i de sobte s’atura davant d’un taulell.

Hi ha un cartell del programa d’intercanvi.

El mira i pensa.

Finalment, arrenca una tira a on posa el contacte i se la guarda a la butxaca. Surt.

ESCENA 4 – PORTA INSTITUT - EXTERIOR / DIA

La LAURA surt de l’institut amb la motxila a l’esquena.

El pare l’espera a fora. Arriba fins ell. 

LAURA: “Hola, papa.”

PARE: “Hola. Què tal? Com ha anat l’institut?"

LAURA: “Bé.”

PARE: “Va, anem que hem de dinar i 

avui no pots fer tard a l’entrenament.”

LAURA: “Papa…”

PARE: “Què vols?”

LAURA: “eeeehhh, res, res… és igual.”

PARE: “Què et passa? Què et preocupa?"

LAURA: “No sé.” (mirant a terra)

PARE: “Va, Laura, ara has d’intentar estar concentrada.

Jo estic molt emocionat. Si et clasifiques pels europeus

tindràs a tocar els Jocs Olimpics.”

LAURA: “Ja ho sé...” (capbaixa)

PARE: “Has d’arribar a on jo no vaig poder arribar.

Si no m’hagués lesionat...”

LAURA: “Ai Papa, sempre estàs igual. 

Has fet moltes coses importants a la vida 

a part dels Jocs Olímpics.”

PARE: “Ah sí? Com què?” (fent que no amb el cap)

LAURA: “Ah, no ho sé?

Tenir-me a mi, per exemple?”

PARE: “És clar.” (l'acarona)

Et veig preocupada. Què et passa?

LAURA: "Res, res. És igual... Va, anem.”

Els dos marxen carrer avall.

2. OBRE ELS ULLS

ESCENA 5 – CAMP DE TIR – EXTERIOR / DIA

Veiem el camp d'entrenament.

La LAURA està amb l’arc, concentrada.

Respira profundament.

Deixa anar la fletxa.

Diana.

CARLA: “Laura!” (de lluny)

La LAURA es gira a mirar.

La CARLA arriba fins a on és ella.

LAURA: “Què hi fas aquí?”

CARLA: “La profe de teatre està 

malalta i no hem pogut assajar avui.”

LAURA: “Guai, em queda res i surto, val?.”

CARLA: “Què vols fer? 

Anem a prendre alguna cosa?”

LAURA: “Val. 5 minuts i surto.”

La CARLA surt de pla.

La LAURA torna a carregar una fletxa i a tensar l’arc.

Primer pla concentrada.

CARLA: (des de lluny) “T'espero a fora! 

No triguis!”

La LAURA es gira i se li dispara l’arc.

CARLA: (fora de camp) “Aaaahhhh, joder!”

LAURA: “Merda, merda!!”

Surt de pla cap a ella. La imatge es queda buida.

LAURA: “Estàs bé? Ho sento, ho sento!”

CARLA: “Aaahhh, joder! Quin mal!!! 

No puc moure el braç”

LAURA: “Surt molta sang. No, no l’arrenquis!”

CARLA: “Aaaahhh, truca a una ambulància, si us plau!”

LAURA: "Sí, sí, de seguida."

Comença a sonar una ambulància.

El so s'encavalca amb l'escena següent.

ESCENA 6 – CAP (HABITACIÓ) – INTERIOR / DIA

Se sent el so de l’ambulància que baixa.

Sons de màquines hospitalàries (bip, bip, bip, bip...)

Es veu desenfocat el llum del sostre.

La CARLA parpelleja diverses vegades. Es frega els ulls.

A l’habitació hi són ella i el metge. 

Ella porta el braç embenat. Se’l mira.

METGE: “Hola, com estàs?”

CARLA: “Bé... una mica marejada.” (fent mala cara)

La CARLA s’incorpora.

CARLA: “Aaahhh.” (de dolor)

METGE: “A poc a poc. T’has desmaiat del dolor i 

t’hem administrat calmants. 

Estaràs unes hores una mica marejada.”

CARLA: “I quan em trauran això.” (mirant el braç)

METGE: “Home... Trigarà uns dies a cicatritzar. 

T’has fet un bon forat.

Hauràs de fer repòs i anirem veient

com evoluciona la cicatrització de la ferida.”

CARLA: “Ostres! Però de quant temps estem parlant? 

La setmana que ve tinc l’estrena 

d’una obra de teatre.” (nerviosa)

METGE: “No ho sé, no t'ho puc dir ara. 

Tot depèn de com evolucionis.”

CARLA: “Si us plau, portem mesos preparant-la.” (desesperada)

METGE: “Ara descansa, això ja ho anirem parlant, d’acord? Hi ha una amiga a fora que vol veure’t.

Vinc en una estona.”

CARLA: "Molt bé."

METGE: "Descansa."

El METGE surt.

ESCENA 7 – CAP (PASSADÍS) – INTERIOR / DIA

El METGE surt. 

La LAURA està esperant asseguda. Al veure'l s'aixeca.

METGE: “Ja pots passar a veure-la.”

LAURA: “Com està?”

METGE: “Bé, ha perdut molta sang, però no és greu.”

LAURA: “Moltes gràcies, doctor.”

METGE: “De res.”

El METGE marxa. La LAURA surt.

ESCENA 8 – CAP (HABITACIÓ) – INTERIOR / DIA

La CARLA està estirada a la llitera.

La LAURA truca a la porta. Entra.

LAURA: “Hola.”

CARLA: “Ei, hola.” (trista)

La LAURA arriba fins a la CARLA 

LAURA: “Com estàs?”

CARLA: “Bé... podria estar millor.” 

LAURA: "Em sap molt greu.

Ha sigut sense voler.”

CARLA: “Ja ho sé. No estic enfadada amb tu.”

LAURA: “I per què estàs així?”

CARLA: “M’han dit que la setmana que ve 

segurament no podré fer l’obra.”

LAURA: “Hòstia, en serio? No hi pensava gens.”

CARLA: “Tia, tinc el paper protagonista.

No ho poden fer sense mi.”

LAURA: “I ara què?”

CARLA: “Jo què sé, l’hauran d’anul·lar, suposo.”

LAURA: “Hòstia... em sap súper greu.”

CARLA: “A veure, diu que potser ho puc fer.

Depèn de com evolucioni la cicatrització.”

LAURA: “És clar que la podràs fer. 

Si això és una ferideta de res.” (en broma)

CARLA: “Sí, és clar, de res.”

LAURA: “I quin dia dius que és l’obra.”

CARLA: “El divendres que ve.”

LAURA: “Ostres, és just el dia que tinc la 

final del Campionat. No podré venir a veure’t.”

CARLA: “Bueno, això si la puc fer, no?”

LAURA: “Joder... Ho sento molt, tia! 

Em sap súper greu. Sóc imbécil.”

CARLA: “Tranqui, en realitat no ha passat res.”

LAURA: “Ja però, podria haver estat molt greu, tia!

I si t’arribo a tocar a un altre lloc?”

CARLA: “No et ratllis per això. 

Ja està, no ha passat res.

LAURA: “No sé...”

Pausa.

CARLA: “Laura...”

LAURA: “Què?”

CARLA: "Vine seu un moment..." (fa dos cops al llit)

La LAURA s’asseu al costat del llit.

CARLA: “Has de parar això.”

LAURA: “Què dius? El què?”

CARLA: “El tir amb arc. 

No pots estar tota la vida fent una cosa 

que no vols només per fer feliç al teu pare.”

LAURA: “Ja, ja ho sé però no sé com fer-ho...” 

(mirant avall)

CARLA: “Has de parlar amb el teu pare.”

LAURA: “Ja... Mira.” (li ensenya el paperet de l’intercanvi)

CARLA: “Què és això?”

LAURA: “El projecte d’intercanvi de l’insti. 

Vaig agafar el contacte l’altre dia. 

He estat a punt de trucar mil cops però no m’atreveixo.”

CARLA: “Ho has de fer tia!”

LAURA: “Ja... M’encantaria anar a Irlanda.”

CARLA: “L’any passat hi va anar l’Anna 

i diu que és una passada.”

LAURA: “Segur...” (somiant)

CARLA: “Tia! I si hi anem juntes?”

LAURA: “A Irlanda?”

CARLA: “És clar! Les dues!"

LAURA: “Què dius?!!! Seria brutal!”

CARLA: “Va, fem-ho! A mi també em ve de gust marxar un temps, veure món, conèixer gent nova...”

LAURA: “Seria tan guai... per un cop a la vida 

faria el que em ve de gust a mi i no al meu pare.”

CARLA: “Va, decidit, ens en anem a Irlanda, tia!” (flipada)

S’abracen.

LAURA: “Gràcies Carla, en serio.

Sort que et tinc a tu.”

CARLA: “Va, calla.”

Es queden abraçades.

3. A VOLAR!

ESCENA 9 - CAMP DE TIR - EXTERIOR / DIA

La Laura està tensant l’arc amb una fletxa. (Idem inici)

VEU COMENTARISTA: “Laura Ramírez està a punt de fer el seu últim llançament. Si encerta s’endurà el Campionat. 

És un moment de màxima tensió...

Demanem silenci a tot el públic perquè es pugui concentrar.”

Tot queda en silenci. Sona el vent.

La LAURA respira profund. So del cor.

Mira la diana.

Veiem la diana.

Tensa l’arc. 

Veiem la punta de la fletxa, desenfoca els ulls de la cara.

Comença a sonar una música.  (Hollow Coves - Blessings)

Ella apuntant, els dits agafant la corda, la diana, el pare al públic...

EN OFF:

LAURA: “I quin dia dius que és l’obra.”

CARLA: “El divendres que ve.”

LAURA: “Ostres, és just el dia que tinc la final del Campionat. 

No podré venir a veure’t.”

...

CARLA: “No pots estar tota la vida fent una cosa 

que no vols només per fer feliç al teu pare.”

LAURA: “Ja, ja ho sé però no sé com fer-ho...” 

(mirant avall)

...

CARLA: “Has de parar això.”

LAURA: “Què dius? El què?”

...

LAURA: “Ja... M’encantaria anar a Irlanda.”

CARLA: “Tia! I si hi anem juntes?”

...

LAURA: “Seria tan guai... per un cop a la vida faria 

el que em ve de gust a mi i no al meu pare.”

...

LAURA: “Gràcies Carla, en serio.

Sort que et tinc a tu.”

La LAURA apunta a terra i dispara.

VEU COMENTARISTA: “Però què ha fet? Ha disparat a terra! 

No s’entén! Ha perdut una oportunitat immillorable d’aconseguir el Campionat i la classificació per l’europeu.

La LAURA mira al públic.

El seu pare es posa les mans al cap.

La LAURA deixa l’arc a terra i surt de pla.

La càmera enfoca uns instants l’arc i les fletxes a terra.

ESCENA 10 – CARRER – EXTERIOR / DIA

La LAURA corre pel carrer contenta.

ESCENA 11 – PORTA TEATRE – EXTERIOR / DIA

La LAURA entra al teatre.

ESCENA 12 – TEATRE (ENTRADA) – INTERIOR / DIA

La LAURA entra i arriba al taulell.

LAURA: "Una entrada, si us plau." (cansada)

VENEDOR/A: "Sí." (mentre la prepara)

LAURA: "Fa molt que ha començat?"

VENEDOR/A: "Gens. 5 minuts." (Mentre li dona l'entrada)

LAURA: "Perfecte."

VENEDOR/A: "Són 6 euros."

LAURA: "Té." (mentre li dona els diners amb presses)

VENEDOR/A: "Molt bé." (mentre agafa els diners."

LAURA: "Adeu."

VENEDOR/A: "Adeu."

La LAURA puja les escales corrent.

Arriba a la porta i s’atura.

Treu el paper del contacte del programa d’intercanvi que té a la butxaca i truca.

LAURA: “Hola... sí estic interessada

en el programa d’intercanvi...

Sí, Laura Ramírez Alzina...”

ESCENA 13 – TEATRE (PLATEA) – INTERIOR / DIA

La sala és a les fosques. Mentre sona l'obra de fons la LAURA entra per la porta i passa entre la gent buscant un lloc per seure.

NOI: “Ssshhh!!”

LAURA: “Perdó, perdó.” (fluixet)

Seu i mira a l'escenari.

FORA DE CAMP:

CAPULET: “Invita tots els hostes que aquí es diuen.
Tu, bona peça: cuida't de llogar-me
una vintena de cuiners ben destres.”

SEGON SERVENT: “No n'hi haurà cap de dolent, senyor; car ja m'asseguraré que es xuclin els dits.”

CAPULET: “I això és assegurança?”

SEGON SERVENT: “I tant, senyor; és un mal cuiner el qui no acostuma a xuclar-se els dits; per tant, el qui no se'ls xucli no vindrà amb mi.”

CAPULET: “Bé, vés-te'n.  (Marxa el segon servent)
Ens trobarà desprevinguts la festa. —
Ha anat a veure Fra Llorenç ma filla?”

DIDA: “Ben segur.”

CAPULET: “Pot ésser que ell li faci una bona obra.
Que díscola i rebeca que és, la mossa!”

DIDA: “Doncs ja ve del convent, i ben alegre.”

Entra la CARLA (JULIETA)

La CARLA està a l’escenari (amb un vestit i una cinta al cap o diadema, caracteritzada per l’obra). Veu a la LAURA, la saluda.

La LAURA li torna la salutació amb la mà, somriu i li aixeca el polze.

La CARLA li somriu i pica l’ullet dissimuladament i segueix actuant.

CAPULET: “I bé, tossuda; on has anat a córrer?”

CARLA (JULIETA): “On he après la lliçó de penedir-me
del pecat de faltar a l'obediència
a vós i a les vostres ordres. 

Doncs, perdoneu-me!
jo sols faré allò que vulgueu que faci."

ESCENA 14 – AEROPORT PORTA – EXTERIOR / DIA

A la porta de l'aeroport la CARLA espera amb una motxilla gran a l'esquena. Mira el rellotge.

La LAURA arriba també amb una maleta de rodes, al costat el seu pare.

LAURA: "Hola."

CARLA: "Va, anem que anem molt justes de temps."

PARE: “Un petó."

Es fan un petó i s’abracen.

PARE: “Ho sento, carinyo.” 

LAURA: “Per què?”

PARE: “Tot aquest temps... 

només he pensat en el que jo volia i no en el que tu volies. 

He estat molt egoista.”

LAURA: “No, papa. Hauria d’haver-t’ho dit fa molt temps que no volia seguir fent tir amb arc. 

Em sap greu no haver estat sincera amb tu.”

PARE: (l’acarona) “Passa’t-ho molt bé i ves amb compte, si us plau.”

LAURA: “És clar! No pateixis gens. 

Quan arribem allà et truco, val?”

PARE: “T’estimo molt.”

LAURA: “Jo també.”

S’abraçen.

ESCENA 15 – AEROPORT ESCALES – INTERIOR / DIA

La LAURA i la CARLA pugen les escales mecàniques. 

La LAURA es gira i diu adeu amb la mà al seu pare.

Ell fa el mateix.

Desapareixen a dalt de les escales mecàniques.

El pare es queda pensatiu.

Veiem un avió com s'enlaira i s’allunya.

Negre.

------------------------------------------------

REPARTIMENT:

LAURA: Eva

CARLA: Carla

PARE: ???

METGE: Marta

VEU COMENTARISTA: Gerard

VENEDORA TEATRE: Jana

CAPULET: Claudia

SEGON SERVENT: David

DIDA: Luz

NOI PÚBLIC: ??? 

PÚBLIC (TIR AMB ARC i TEATRE): Tots i totes

PLA DE RODATGE:

BLOC 1: INSTITUT 

Escenes: 7

Personatges: LAURA I CARLA

Material: MOTXILES, CARTELL INTERCANVI AMB TIRES.

BLOC 2: CARRER

Escenes: 6, 15

Personatges: LAURA I CARLA

Material: 2 VESTUARIS LAURA x2 i MOTXILLES

BLOC 3: CASA

Escenes: 2, 3, 5, 8 i 9

Personatges: LAURA I PARE

Material: MÒBIL (DESPERTADOR), PIJAMA LAURA, TASSA DE CAFÈ, MOTXILLA, VÍDEO TIR AMB ARC. 

BLOC 4: CAMP DE TIR AMB ARC

Escenes: 1, 10, 14

Personatges: LAURA, CARLA, PARE, VEU COMENTARISTA, PÚBLIC.

Material: ARC I FLETXES, DIANA, 

BLOC 5: CAP 

Escenes: 11, 12, 13

Personatges: LAURA, CARLA i METGE

Material: BATA METGE, FERISITOL i BOLÍGRAF VENES. 

BLOC 5: TEATRE

Escenes: 16, 17 i 18

Personatges: LAURA, CARLA, VENEDOR/A, CAPULET, 2n SERVENT, DIDA, NOI PÚBLIC, PÚBLIC

Material: PAPER INTERCANVI, CARACTERITZACIÓ PERSONATGES I DECORACIÓ TEATRE, TIQUET D'ENTRADA, DINERS. 

BLOC 6: AEROPORT 

Escenes: 19

Personatges: LAURA, CARLA i PARE

Material: MALETES.