COVID19 (2020-2021)
2078
ESCENA 1 - FÀBRICA ABANDONADA - EXTERIOR / DIA
Negre. S’escolta el cor bategar i el respirar profund.
Mentre apareixen els crèdits.
Poc temps després de l’administració de les vacunes a tota la població mundial, una variant de la Covid-19 va aconseguir fer-se inmune i establir-se al món com la soca prioritaria.
Aquesta nova mutació amb molta més capacitat de transmissió i un index de letalitat de gairebé el 100% va provocar una taxa de prop de mig milió de morts per setmana.
En pocs mesos la humanitat es va veure abocada al desastre.
Avui només queden uns pocs supervivents.
Títol.
Uns ulls s’obren des de la foscor
En pla subjectiu la càmera entra a l’edifici oposat.
Tot està derruit i amb molts grafitis.
El XAVI amb roba bruta, i ample per darrere, entra a l’edifici.
Camina per l’edifici. Va veient cossos de persones mortes per terra.
XAVI (en off): “Tots estan morts,
tots han mort ofegats, perquè jo no?
No ho entenc... Soc l’únic viu? N’hi ha més com jo?
Els peus avancen intentant no ensopegar-se amb els cadàvers.
XAVI (en off): “Potser estic somiant? Tant de bo que fos un somni!
O quina mena de broma és aquesta?”
ESCENA 2 – HABITACIÓ O PATI – INT O EXT / DIA
EL XAVI entra a una habitació (o surt a una mena de pati) i veu una persona d’esquenes. Amb roba neta, molt arreglat/da.
El XAVI es sorpren moltíssim. S’hi apropa a poc a poc.
XAVI: Hola? Qui ets tu?
Pensava que tots havien mort.
S’hi apropa i la intenta tocar. La figura s’esbaeix.
XAVI: “No era real. Tant temps sol m’està tornant boig.”
(en off) Estic sol al món.
No hi ha ningú més. No cal seguir buscant Xavi.
Rendeix-te.
La nova variant del virus va matar a tothom.
Però…
Perquè segueixo viu?
Necessito parlar amb algú.
Moriré sol. No cal seguir buscant.
Rendeix-te ja! Potser estaria millor mort.
Com tothom.
Pots acabar ja amb tot això si vols.
XAVI: “Calla!! Noooo!!”
(mentre es dona cops al cap)
El Xavi surt corrent.
ESCENA 3 - FÀBRICA ABANDONADA - INTERIOR / DIA
Va per diferents camins de la fàbrica corrent.
Diverses imatges corrent. Entremig breus pantalles en negre.
XAVI (en off): “No hi ha futur!
No hi ha res ni ningú enlloc.
La raça humana ja no existeix!
Què estàs fent Xavi? Què fas?
Per què no vaig morir com la resta?
Tots els camins son sense sortida i arriba al mateix lloc on havia trobat a la persona arreglada.
ESCENA 4 - FÀBRICA ABANDONADA - INTERIOR / DIA
El so del cor batega fort.
S’atura i s’asseu a una cantonada, plora i crida.
Aixeca el cap. Veu a moltes persones, però totes estan difuminades.
Parades, mirant-lo.
XAVI: “Hola, hola, si us plau, em sentiu?”
XAVI (en off) “No són reals.
M’estic tornant boig completament.
No aguanto més!
No puc més!
El XAVI s’aixeca i s’acosta a les figures.
Quan intenta tocar-les desapareixen.
XAVI: “No marxeu, si su plau! No marxeu!!”
Cau de genolls a terra.
A poc a poc, la seva mà agafa un vidre amb punxa del terra
Se’l posa al coll. Tanca els ulls.
TINA: “Espera!”
Una mà l’agafa perquè no es clavi el vidre al coll.
El XAVI obre els ulls i veu a la TINA.
Va bruta i deixada com ell. Ella li fa un somriure.
----------------------------------------------------------
REPARTIMENT:
XAVI: Jon
TINA: Mariona
PERSONA ARREGLADA 1: Toni
COSSOS MORTS: Bernat, Oriol, Gerard, Pau V, Oleguer, Carla A i Carla L.
PERSONES EN FILA ARREGLADES: "PAu, Mar, Bernat i Marc.
MAQUILLATGE: Pau
PLA DE RODATGE:
Data i horari: ???
BLOC 1 - FÀBRICA
ESCENES: 1, 2, 3 i 4
MATERIAL: Tripode, vidre en punxa, roba "xunga" Xavi i Tina, roba d'arreglar.
PERSONATGES: Xavi, Tina, Persona 1, Persones en fila arreglades.
LOCALITZACIÓ: Fàbrica
ESCENA 1 - MOLA - EXT. / DIA
Es veuen els 4 amics de esquenas, caminant per el bosc. Amb motxilles i roba d’excursió.
La RAQUEL camina pel camí.
La càmera segueix la noia desde darrera
RAQUEL (EN OFF): “Per què has hagut de marxar iaia? Per aquest bosc és per on caminavem juntes quan era petita, recordo les coses que em deies i com em feies olorar les plantes.”
ESCENA 2 – LA MOLA - EXT / DIA
La noia camina amb la àvia per el mateix camí.
La RAQUEL ajuda a la seva àvia a fer una pujada.
L’àvia para i agafa una branca de romaní.
Li fa olorar a la RAQUEL.
ESCENA 3 – LA MOLA - EXT / DIA
La RAQUEL olora el romaní.
Segueix caminant.
RAQUEL (EN OFF): “Pensar que ja no estàs aquí em fa molt mal.
A més no ens vam poder ni despedir. Merda de Covid!
Ara només em queda això de tu.
(treu una caixeta amb cendres a dins)
Si no hagués sigut per la merda pandemia, encara estaries aquí. Et trobo molt a faltar iaia.”
ESCENA 4 - LA MOLA- EXTERIOR- DIA
Els peus de la LAURA trepitgen les fulles i els pals del terra.
La veiem caminar.
LAURA:(en off)
“Joder estic farta de sentir això.
Un altre cop em fa mal el pit i em costa respirar.”
La Laura es toca el pit adolorida. Intentant calmar-se.
LAURA:(en off)
“Va, tranquila Laura, ara et passarà.
Cada cop son mes freqüents els atacs d’ansietat.
Últimament quasi sempre em llevo amb ansietat”
ESCENA 5 – AULA - INTERIOR – DIA
A l’aula. La LAURA aixeca el braç.
LAURA: “Hai d’anar al lavabo. És urgent.”
La Laura s’aixeca ràpidament de la cadira.
ESCENA 6 – LAVABO – INTERIOR / DIA
Asseguda a la tassa del vàter amb les mans a la cara.
S’enfoca la ma de la Laura que tremola acceleada.
La Laura finalment es relaxa. Fa respiracions profundes.
ESCENA 7 - LA MOLA- EXTERIOR- DIA
La Laura està esgotada. Rispira profundament.
LAURA:(en off) “Sort de la música que és l'únic que aconsegueix relaxar-me una mica.
Abans no ho tenia això! Joder! Desde que va començar el confinament que em passa i el més fotut és que no puc deixar de pensar-hi ni un moment. Quina merda! Només espero que quan passi la pandèmia poder ser la mateixa d’abans.
Crec que necessito ajuda o això acabarà amb mi.”
ESCENA 8 - LA MOLA - EXT. - DIA
El JAUME camina pel bosc.
JAUME (en off): “Tot és culpa de ma mare. Si no fos de risc
Podria fer una vida mínimament normal. Estic fart de vigilar tant amb tot. Que si el que toco, que si la distància, que si la mascareta… necessito tornar a fer una mica de vida social.
Només vaig de l’insti a casa i de casa a l’insti.”
ESCENA 9 – INSTITUT – INT. - DIA
Un grup d’amics està asegut parlant.
PEP: “Tu, Jaume al final vindràs a la festa de diumenge o què?
JAUME: “Que va! No puc!”
PEP: “Va, que portarem alcohol. No siguis amargat que tot el dia estas “la meva mare, la meva mare”.
JAUME: Et penses que no m’agradaria venir? Ja saps que me mare es de risc i l’haig de cuidar. Si li passes alguna cosa no m’ho perdonaria mai!”
MARIA: “Però què vols que passi? Vens una estona i ja està…
MARC: “Si tio, ja no contarem amb tu per fer res.”
JAUME: “Ja ho sé, joder. És una merda!”
ESCENA 10 – LA MOLA – EXT. - DIA
El JAUME camina pel bosc.
JAUME: Es que mai puc anar enlloc. Estic perdent els millors anys de la meva vida per aquesta merda de pandèmia dels cullons! Potser hauria de pensar més en mi i disfrutar una mica més.”
ESCENA 11 - LA MOLA - EXT. - DIA
La VALERIA camina pel bosc.
VALERIA:(veu en off) No me’l puc treure del cap, només faig que pensar en els moments que hem passat junts, en els somriures, les abraçades, tot. Però és que ja no funciona, ja no ens podem veure com abans i això esta sent una merda. La distància ens està separant cada cop més i ja no és el mateix d’abans.
ESCENA 12 - PARC - EXT. DIA
La Valeria esta llegint un libre estirada a la gespa.
Sona el mòbil i el treu.
URI: Hem de parlar.
VALERIA: Q passa amor?
URI: Ns he estat pensant…
VALERIA: “el què?”
URI: “Crec q aixo nostre no funciona.”
Primer plà de la Valeria preocupada
VALERIA: Pero que dius?
URI: Ja ni ens veiem, no penso en tu com abans.
VALERIA: No em diguis això siusplau.
URI: “Crec que ens hem de donar un temps”
VALERIA: I que? ja està? s’ha acabat?
URI: “Sí.”
VALERIA:Uri
VALERIA: Uri
VALERIA: Uri porfa, contesta!
ESCENA 13 - LA MOLA - EXT. - DIA
Es treu el mobil de la butxaca.
La càmera enfoca a la Valeria trucant per telèfon i sona el contestador.
Mira l’ultim missatge de watts.
VALERIA:(en off)
Si no fos per la puta pandemia això no hagués passat!
Seguiriem junts, com sempre. El trobo tant a faltar.
ESCENA 14 - PENYA SEGAT - EXTERIOR- DIA
Pla detall de una motxilla caient deixada a terra.
LAURA: Nois parem aqui, porfa. No puc més.
ARNAU: Si, si! Parem una estona va.
Els amics amics deixen les motxilles i seuen.
Obren les motxilles i beuen.
LAURA: “Falta molt pel cim?”
JAUME: “Que va, ja casi estem.”
La RAQUEL agafa la caixeta de les cendres i s’aparta.
Es dirigeix cap al penya segat.
Mira a l’horitzó.
Obre la capseta de les cendres.
RAQUEL: Avia, crec que t’agradaria estar aquí on vam viure tants moments juntes. Sempre deies que t’encantava aquesta muntanya. Descansa en pau. T’estimo.”
Pla detall de tirant les cendres.
Els tres amics hi van al darrere i l’abraçen.
Els quatre amics es donen les mans, d'esquenes a la càmera i de cara al penya segat.
Es veuen els amics de cara amb un pla no molt a prop.
S’agafen les mans amb força.
RAQUEL: “Aaaahhh”
La LAURA la mira i somriu. També crida.
La VALERIA també ho fa.
Finalment el JAUME també crida.
Un pla de l’horitzó sentint els crits dels 4 amics.
REPARTIMENT
VALERIA: Ainoa
RAQUEL: Genona
JAUME: Miki
LAURA: Júlia
PEP: Jan
MARIA: Blanca
MARC: Joel
IAIA: ???
PLA DE RODATGE
BLOC 1: AULA I LAVABO
Data i hora: de les 11.25 a 12.25 el dia 9 de març.
Escenes: 9 + 5, 6.
Localització: Aula i lavabo.
Personatges: Jaume, Maria, Pep, Marc, Laura i Professor.
Material: Material escolar.
BLOC 2: TAULES DE PICNIC I BOSC
Data i hora: de les 9.00 a 10.00 el dia 10 de març.
Escenes: 11, 12 i 13.
Localització: Bosquet i taules de picnic.
Personatges: Valeria, Laura, Raquel i Jaume.
Material: Mòbil, roba d’esport i motxilles d'excursió.
BLOC 3: BOSC
Data i hora: de les 11.25 a 12.25 el dia 16 de març.
Escenes: 1, 2, 3 i 4.
Localització: Bosquet
Personatges: Raquel, Laura, Iaia, Jaume i Valeria.
Material: roba d’esport i motxilles d'excursió, planta i caixeta amb cendres.
BLOC 4: BOSC
Data i hora: de les 9.00 a 10.00 el dia 17 de març.
Escenes: 7, 8 i 10
Localització: Bosquet
Personatges: Raquel, Laura, Jaume i Valeria.
Material: roba d’esport i motxilles d'excursió, auriculars
BLOC 5: MOLA
Data i hora: de les 8.00 a ??? el dia 24 de març.
Escenes: 14
Localització: Cavall Bernat
Personatges: Raquel, Laura, Jaume i Valeria.
Material: roba d’esport i motxilles d'excursió, caixeta de cendres.
GRUP B
El grup B ha decidit fer la història en diferents situacions en les que el Covid es com una pintura i es pot veure com es transmet d'una a altres. Poms de porta, pilota, ordinadors...
ESCENA 1 - PATI - INT. / DIA
Si poguessim veure el virus...
La Andrea i la Maria són al pati assegudes menjant un entrepà amb les mascaretes baixades.
La Maria està mirant el mòbil i estossega.
El mòbil queda ple de pintura verda.
MARIA: "Mira qui em va parlar l'altre dia."
ANDREA: "A veure" (s'hi acosta) No m'ho puc creure!" (li agafa el mòbil)
MARIA: "Sí, tia! És mono, oi?"
ANDREA: "Però si és el cosí de la Carla!"
MARIA: "Ostia, no ho sabia... no li diguis res, eh."
ANDREA: "Tranqui que no li diré res."
L'Andrea te pintura a les mans.
Agafa l'entrepà i menja.
ESCENA 2 - MENJADOR - INT. / DIA
L'Alba està menjant un croissant. Al seu costat el Miquel menja una bossa de patates.
El Miquel tos a la mà i va agafant patates.
Tota la bossa és plena de pintura verda.
MIQUEL: "En vols?"
ALBA: "Vale, gràcies."
Agafa una patata i se la porta a la boca.
ESCENA 3 - AULA - INT. / DIA
Un grup de treball (MARC, JÚLIA I ONA) en una taula conjunta.
El MARC està treballant a l'ordinador.
MARC: "Aleshores quin any va ser la expedició de Magallanes?"
JÚLIA: "Joder, Marc! Mil cops t'ho he dit! el 1519!"
MARC: "És veritat."
El Marc tos enrere i segueix escrivint.
Les tecles del ordinador queden totes verdes.
MARC: "I d'on van sortir."
ONA: "En serio, tio, no t'enteres de res. Va, dona'm!"
Li agafa l'ordinador i comença a escriure.
Les mans li queden plenes de pintura verda.
Sona el timbre i tothom de la classe marxa.
Tothom passa pel costat del gel hidroalcoholic sense posar-se'n.
ESCENA 4 - PATI- EXT. / DIA
Els nois i noies estàn jugant un partit de basquet.
Al JOAN li arriba la pilota i estornuda.
La pilota queda plena de pintura verda.
La passa.
A poc a poc tots van quedant tacats de pintura verda.
Pla general jugant a basquet.
FOS A NEGRE.
Frases finals mirant a càmera:
1- El més difícil d'aquest virus és que no el podem veure.
2- Rentat les mans sovint per evitar la infecció.
3- Tos i esturnuda sempre al colze per no contagiar a d'altres persones.
4- Entre tots i totes ens ensortirem!
---------------------------------------------------------
GRUP D
L'estructura narrativa escollida: Un dia un/a noi/noia es lleva i de sobte descobreix que tothom porta màscara. Per què?
ESCENA 1 -SKATE PARK - EXT. / DIA
Es veu el Biel desde darrere caminant amb el patinet a la ma.
La cámara enfoca les rodes de un skate fent trucs.
Arriben dos amics fins al Biel.
MARC: Què, com vas Biel?
(xoquen els colzes)
IGNASI: Ja em surt el sideflip invertit. Tú saps fer-lo?
BIEL: Que va! Però ho trec en un plis.
IGNASI: Tu flipes! És millor que ho provis primer amb una colchoneta.
BIEL: No, que va, ho faig del “tirón”. Observa!
El Biel es treu la mascareta i comença a agafar embranzida.
Veiem els dos colegues que fan cara de “patacada” i s’escolta un soroll de caure.
MARC: “Ostia!!!”
IGNASI: “Bieeeel!”
Surten cap a ell.
Es veu el Biel tombat al terra i sense moure's i els seus amics al voltant.
IGNASI: Biel? Biel? (mentre li dona uns cops a la cara)
El Biel a poc a poc obre els ulls. Ningú va amb mascareta.
BIEL: “Ei, que fots!?! Posa’t la mascareta, no?!”
MARC: “Però què dius? Quina mascareta?!”
El Biel s’aixeca.
BIEL: “Joder, la mascareta tios! Esteu flipant o què?”
El Biel agafa l’skate i marxa.
IGNASI: “Què cony li ha agafat?”
MARC: “Jo què sé…”
Estranyats.
El Biel s’allunya.
ESCENA 2 - CARRER - EXT. / DIA
El Biel camina amb l’skate a la mà. Va amb mascareta.
Es creua amb una gent.
GENT: “Què fots amb això?
PErò si només ho porten els xinos.”
(riuen)
El Biel els mira estranyat. Gira i seguiex caminant.
ESCENA 3 - INSTITUT - INT. / DIA
Veiem al Biel pel passadís.
Entra a una aula.
ESCENA 4 - AULA - INT. / DIA
Ningú porta mascareta.
Mira estranyat a diferent gent. Tothom parla i riu sense mascaretes.
BIEL: “Però què feu sense mascaretes?”
AINA: “Voldràs dir; què fas tu amb mascareta?
JORDI: “Què fots tio? Estas bé?” (estranyat)
BIEL: Però.... què està passant? I la pandemia?
I el coronavirus?
BIEL: Tió la pandemia mundial, el virus mortal, la cuarentena, no te n’has enterat? En quin món vius?
DIEGO: No tio en quin món vius tú, no veus que ningú porta mascareta excepte tú?
BIEL: Si és algun tipus de broma, no fa gràcia
AINA: “Però quina pandemia? De debò Biel, estàs raríssim. Va treu-te això!” (mentre li vol treure)
BIEL: “Què fots Aina!” (i se la posa de nou)
El professor/a entra a l’aula.
PROFE: “Molt bé, vaaaa, nois. Aneu obrint el classroom si us plau.”
Els alumnes obren els ordinadors.
El Biel mira a tothom estranyat mentre obre l’erdinador.
Busca a Google “Covid 19”
No hi ha resultats.
BIEL: “No pot ser! Com que no existeix?” (desesperat)
Mira a la gent. Tothom sense mascareta. Treballant als portàtils la mar de normal.
El Biel s’aixeca i marxa.
PROFESSOR: “Però a on vas tu ara!? No pots sortir de classe!”
ESCENA 5 - LAVABO - INT. / DIA
El Biel entra corrent i se l'escolta vomitar.
Surt del lavabo i es renta la cara.
ESCENA 6 - ESCALES - INT. / DIA
El Biel marejat comença a veure doble, porta la càmera enganxada. Es recolza a una paret, s’entrebanca i cau per les escales.
ESCENA 7 - SKATE PARK - EXT. / DIA
El Biel a poc a poc obre els ulls.
L’IGNASI i el MARC porten la mascareta.
IGNASI: “Biel? Estàs bé?”
BIEL: “Joder, si portes la mascareta!
IGNASI: “És clar que porto la mascareta! Que dius?”
BIEL: “Jo que sé, he tingut un somni raríssim!”
El Biel s’aixeca.
BIEL: “On és la meva mascareta?”
MARC: “Té (li dona) Estava allà. ”
BIEL: “Gràcies!”
El Biel agafa l’skate i marxa.
IGNASI: “Què cony li ha agafat?”
MARC: “Jo què sé…”
Estranyats.
El Biel s’allunya.
-----------------------------------------------------------------------------------
GRUP C
El tema que hem escollit i que serà transversal als 5 curtmetratges és el COVID19! ENDAVANT!!!
Musiques:
Festa:https://www.youtube.com/watch?v=iPGgnzc34tY
Imatges inicials d'arxiu de diferents persones fent-se les proves PCR.
ESCENA 2 - TERRASSA CAFETERIA - EXTERIOR / DIA
L'ALEX espera prenent alguna cosa a la terrassa d'un bar.
Treu un inhalador de la butxaca i inhala.
La MARIA arriba per darrera i li passa la mà per la esquena.
ALEX: "Ei!"
MARIA: "Hola."
L'ALEX li va a fer un petó i la noia s’aparta.
ALEX: “Què passa?”
(estranyat)
MARIA: “És que…”
(enpenedida)
ALEX: “Em vols dir què passa?"
(alterat)
MARIA: "No sé... és igual."
(sense volguer parlar i mirant a una altra banda)
ALEX: “Joder Maria! Vas anar a la festa ahir, oi?”
(preocupat)
MARIA: “Sí...”
(en veu baixa i disgustada)
ALEX: “Hòstia! Em vas prometre que no hi aniries!”
(enfadat)
MARIA: “Ja ho sé, em sap greu...
Volia estar-m'hi un segon però..."
(enfadada)
ALEX: ”Però, que? No ets conscient
que jo no puc fer el tonto amb això, oi?
Que tinc asma joder Maria, ja ho saps!”
MARIA: “Clar que ho sé!
Et penses que no sé que ets de risc?"
(enfadada)
ALEX: "És que no entenc com pots ser tant egoísta, de veritat."
MARIA: “Alex, deixa'm que t'ho expliqui, si us plau..."
Comença a sonar música de festa.
ESCENA 3 - BOSQUET - EXTERIOR / TARDA
La noia arriba a la festa amb els seus amics. Vestits normals.
A l'apropar-se la MARIA s'atura.
MARIA: “Què fa la gent sense la puta
mascareta i sense distàncies?"
(enfadada)
JOELO: “Però què et pensaves?
Que això és una festa!”
MARIA: “Tu, jo passo.”
MARTA: “Pots deixar de pensar tant i disfrutar
per una vegada a la vida?!”
MARIA: “Tia, si no és per mi... és per l'Alex!
Si li passes alguna cosa no m'ho perdonaria mai.”
MARTINA: “Buuuuuf!! Pensa una mica amb tu també, no?”
MARIA: “Joder… Va, em quedo, però a la mínima
me'n vaig, vale?”
Els amics s'uneixen a la festa.
Puja la música.
ESCENA 4 - BOSQUET - EXTERIOR / TARDA
Tothom gaudint.
Noia ballant amb un amiga.
MARTINA: “Va, beu!”
LA MARIA agafa el got de plàstic amb alcohol i pensa un moment.
JOAN / HUGO: "Com et costa, eh!"
MARIA: "A tomar por culo!”
La MARIA es baixa la mascareta, li dona un glop.
Un amic li treu la mascareta i la llença.
JOAN / HUGO: "Treu-te això ja.
No veus que ningú la porta.
MARTA: "Sí, va, dona bajón!"
Llença la mascareta.
Es veu la mascareta al terra i la gent ballant per sobre i trepitgant-la.
De sobte sona una sirena de fons.
JOELO: “Merda! La poli!”
Tothom marxa corrent.
ESCENA 5 - CARRER - EXTERIOR / TARDA
La MARIA i una AMIGA surten del bosc i corren pel carrer.
Finalment arriben a un portal on amagar-se.
ESCENA 6 - PORTAL - EXT. / TARDA
Cansades. Respiren profund.
MARIA: "Buah! No puc més!"
(quasi sense poder parlar)
AMIGA:(em veu de cansada)
“Tia, ha anat d'un pèl."
MARIA: "Diria que han pillat a gent, no?”
AMIGA: “Crec que sí...
Seuen a terra.
AMIGA: "Dios, ha sigut brutal! No has vist com em mirava el Marc tota l’estona? Si ens haguéssim quedat una estona més, uff… (se n'adona que la noia no està gaire bé i es preocupa). Ei, Maria. Estàs bé?”
MARIA: “Sí, no sé... no tinc clar si hauria d’haver vingut!"
AMIGA: Per què?
MARIA: "Per l'Alex."
AMIGA: "Encara estàs amb això?"
(farta)
MARIA: "Jo que sé..."
(ratllada)
AMIGA: "Si et dic una cosa no t'enfadaràs?"
MARIA: "Què passa?"
AMIGA: “Que... estic esperant el resultat."
MARIA: "El resultat de què?"
AMIGA: "D'una PCR."
(li costa dir-ho)
MARIA: "Queeeèeee!?"
AMIGA: "Si t'ho hagués dit no haguessis vingut!"
MARIA: "És clar que no hgués vingut!"
AMIGA: "Ho sento..."
MARIA: "Estic flipant!
Ves a la merda!!"
AMIGA: "Però Maria..."
La MARIA marxa.
La veiem allunyar-se pel carrer.
ESCENA 7 - TERRASSA CAFETERIA - EXTERIOR / DIA.
ALEX: “Estic flipant!"
MARIA: "Ho sento Alex. Jo no sabia que la
Paula estava esperant els resultats."
ALEX: "És que no puc entendre com has estat capaç.
A sobre de que hi has anat, m’has mentit Maria.
(enrabiat)
MARIA: “Ai mira, no cal que et posis així tampoc, eh!?
Ni que m’hagues liat amb un altre…
(fa mirant amb els ulls amunt)”
ALEX: “Doncs no sé que és pitjor, la veritat...”
Agafa el inhalador i respira profundament alguns cops.
MARIA: “Que exagerat, "en serio". Però si no passa res!
ALEX: "Que no passa res!?"
MARIA: ""En serio", estàs muntant
el pollo del segle per res.”
ALEX: “Ah sí? Per res? És molt fàcil
dir-ho tu quan no ets de risc."
MARIA: Però, què dius?
ALEX: "Que passo de tu, "en serio"!"
MARIA: “Alex! Estàs molt accelerat... (baixant el to)
Va, si us plau." (suau, carinyossa.)
Ella li dona la mà carinyosament.
Ell li rebutja.
De sobte, sona el mòbil.
La MARIA mira el mòbil espantada.
ALEX: "Què passa? Qui és?" (Sec)
Pausa dramàtica
MARIA: "És la Paula."
(molt seria)
ALEX: "Te el resultat?"
La MARIA li ensenya el mobil.
Al mobil el missatge posa: "Positiu".
Negre.
---------------------------------------------------------
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada