META-FLASH (2024-2025)

META-FLASH


ESCENA 1 - HOQUEI - EXT. / DIA

A càmera lenta, La CLAUDIA està jugant a hoquei amb unes NOIES. 
L'equipació és de colors vius.
Mentre sona una música i aparèixen els crèdits. 

ESCENA 2 - BOTELLÓN - EXT. / DIA

Mentrestant, també a càmera lenta, la JOANA està de festa en un botellón mentre riu amb alguns amics i beuen en gots de plàstic.
Tots vesteixen força fosc.
Les dues escenes s'encavalquen.  Van apareixen els crèdits.
La música baixa.

ESCENA 3 - VESTUARI - INT. / DIA 

La CLAUDIA i les NOIES estàn al vestuari canviant-se la roba d'esport.

RAQUEL: "Ei, sabeu alguna cosa de la Joana?"

MARTA: "Ja... fa dies que no ve a entrenar."

RAQUEL: "Claudia, tu has parlat amb ella."

CLAUDIA: "Sí, diu que te coses millors a fer.
(molesta)

MARTINA: "Què? Coses millors?" (estranyada)

CLAUDIA: "Jo què sé? Ara va amb la gent aquella del parc." 

LEIRE: "En serio? Però no deixarà l'equip, no?"

CLAUDIA: "No ho sé. Està molt estupida últimament."

MARTINA: "Però si sou cul i merda vosaltres dos."

CLAUDIA: "Doncs fa dies que ni la veig."

MARTA: "I si la truques?"

CLAUDIA: "L'he trucat mil cops i no me l'agafa."

RAQUEL: "Per què?" 

CLAUDIA: "Jo què sé, està molt rara. Mira..."

La CLAUDIA agafa el telèfon i truca.

ESCENA 4 - BOTELLÓN - EXT. / DIA

La JOANA està bebent amb uns amics. Vesteixen fosc. 
Sona el telèfon. La JOANA treu el telèfon de la butxaca i el mira. 
Veu que és la Claudia però no l'agafa. Segueix bevent i xerran. 

ESCENA 5 - VESTUARI - INT. / DIA

L'amiga penja.

CLAUDA: "Ho veieu. No me l'agafa."

MARTA: "Que estrany, no?"

CLAUDIA: "Sí, està molt rara."

LEIRE: "I si vas a parlar amb ella al parc?"

CLAUDIA: "Em fot molt pal amb tota aquella xusma."

RAQUEL: "Ja..."

CLAUDIA: "Bueno, marxo. Ens veiem dijous."
(mentre agafa les coses i surt per la porta.)

MARTINA/BET: "Adéu."

ESCENA 6 - BOTELLÓN - EXT. / DIA

La JOANA està enmig del botellón. Amb gots a les mans.
La CLAUDIA s'apropa fins a ella. Amb la bossa d'esport.

JOANA: "Ei! Què hi fots tu aquí?"

CLAUDIA: "No, la pregunta és que hi fas tu aquí. 
Avui no has vingut a “l’entreno” un altre cop."

JOANA: "Ai tia, total és només un “entreno”.
De fet, no sé si deixaré l'equip." 

CLAUDIA: "Però què dius? Estic flipant!"

JOANA: (imitant-la en mofa) "Però què dius? Estic flipant.
Sou unes pringades. Passo de vosaltres."

CLAUDIA: "Tia, què et passa? 
No et reconec, en serio!"

JOANA: "Ai, ets molt pesada, no? 
Per què no et relaxes una mica i proves una mica d'això."

La JOANA esten la mà i li ensenya el META-FLASH.

CLAUDIA: "Què fots amb això? Què és aquesta merda!
(molt alterada)

JOANA: "Meta-flash. No n'has sentit a parlar?
Ho està petant."

CLAUDIA: "En serio, estic flipant. 
Sabia que no estaves bé però no m'imaginava això."

JOANA: "El què?"

CLAUDIA: "Jo què sé... això. (mentre mira la droga)
Em fots molta pena, tia."

JOANA: "Tu si que fots pena."

CLAUDIA: "Va, llença aquesta merda, tia."
(mentre li dona un cop a la mà i llença el meta-flash)

JOANA: "Però què fots!!?? Ets imbècil, o què!!
(molt alterada, ajupint-se a recollir-ho)
Que això costa més que tota la teva puta vida."

CLAUDIA: "De debò val més que jo aquesta merda?"

La CLAUDIA marxa.

JOANA: (des de lluny) "No em parlis en ta puta vida!"

CLAUDIA: (des de lluny): "Ni ganes!!"

La JOANA s'arrosega per terra desesperada buscant el Meta-flash.

JOANA: "Merda, merda, merda..."

ESCENA 7 - CASA (ENTRADA) - INT. / DIA


La JOANA entra a casa. Visiblement afectada.


JOANA: "Holaaaaa." (a fora de camp)


Ningu contesta. Surt.


ESCENA 8 - CASA (CUINA) - INT. / DIA


La JOANA arriba fins a la nevera, l'obre i beu d'un brick de llet "a morro". Se'l passa fresc pel front.

Troba una nota. La llegeix:

Nota (veu en off del pare): "Joana, torno a estar a Brusel·les per feina aquesta setmana. Només seràn un parell de dies. Portat bé. T'estimo, papa."

La JOANA arruga el paper i surt de la cuina.


ESCENA 9 - CASA (PASSADÍS) - INT. / DIA


La JOANA camina agafant-se a la paret. Visiblement marejada.

El passadís està en penombra.

Pla subjectiu del passadis, borrós, movent-se. (Shutter speed)

La JOANA s'atura i es recolza a la paret. Es fa una bola, acurrucada.

Plora. Encavalcada, entra la veu d'una professora fent classe.


ESCENA 10 - CLASSE - INT. / DIA

La PROFESSORA explica la lliçó a classe.
Es veu la JOANA asseguda amb molt mala pinta. Amb son.
La JOANA mou la cama constantment sota la taula.
Mira el seu rellotge i aixeca el braç.
JOANA: "Professora, puc anar un
moment al lavabo, si us plau?"

PROFESSORA: "D’acord, però torna de seguida, eh."
JOANA: "Gràcies."

La JOANA s’aixeca i surt.
ESCENA 11 - LAVABO INSTITUT - INT. / DIA

La JOANA es mira al mirall. Respira fons, tremolant.
Treu de la butxaca un petit sobre amb pastilles.

Se’l queda mirant uns segons. Amb mans tremolant.
Es posa una pastilla a la boca i la traga.
Tanca els ulls fins que comença a notar l’efecte. Agafa aire profundament. Es tranquilitza.

ESCENA 12 - CARRER - INT. / DIA

La JOANA arriba fins la porta de casa i entra. Amb la motxilla de l'insitut a l'esquena.

ESCENA 13 - CASA (ENTRADA) - INT. / DIA


La JOANA entra per la porta de casa. Amb la motxilla de l'institut.


GERMANA: "Holaaaa?" (des de la cuina)


JOANA: "Hola." (fora de camp)


La JOANA surt.


ESCENA 14 - CASA (CUINA) - INT. / DIA


La GERMANA es a la cuina.


GERMANA: "Què tal?"


JOANA: "Bé, em pensava que ja hauria arribat el papa."


GERMANA: "Demà torna."


GERMANA: "Què et passa? Fas mala cara."


JOANA: "Sí, sí, tot bé..." (restant importància)


GERMANA: "Segur?" (inquiet)


JOANA: "Que sí et dic! Vaig a l'habitació."


GERMANA: "Avui tens partit, oi?"


JOANA: "Sí. Però..."


GERMANA: "Va, ves-te a fer la bossa i t'acompanyo."


JOANA: "Eeeehhhh... (li costa), no hi aniré avui."


GERMANA: "Per què?"


JOANA: "És que... fa dies que no hi vaig i... vull deixar-ho."


GERMANA: "Que vols deixar-ho?

Però si t'encanta el hoquei."


JOANA: "No sé, ja no."


GERMANA: "Bueno, demà ho parles amb el papa, d'acord?

Ara ves a preparar-te la bossa."


JOANA: "Que t'he dit que no hi aniré!

He quedat amb unes amigues aquesta tarda."


GERMANA (estranyada) "Què estàs dient Joana?

Però si totes les teves amigues fan hoquei."


JOANA: "Ai, jo que sé. Unes altres amigues!"


GERMANA: "Unes altres amigues? I qui són?


JOANA: "No les coneixes."


GERMANA: "Buneo, és igual.

Va, ves a fer-te la bossa."


MARTA: "No escoltes, oi?

Que no penso fer cap puta bossa, hòstia!!"


La JOANA marxa molt enfadada.

S'escolta un fort cop de porta sobre la imatge de la GERMANA preocupada.


ESCENA 15 - CASA (HABITACIÓ) - INT. / DIA


La JOANA està estirada al llit amb el mòbil a la mà.


Escriu: "Aquesta tarda estareu al parc?"

Contesta: Sí però, no tens partit avui?

Escriu: "Joder, que pesats tots. A la merda el partit."

Contesta: "Ok."

Escriu: "Portes meta?"

Contesta: "En serio? Si en tenies moltíssim."

Escriu: "Se m'ha acabat."

Contesta: "No pot ser (emoji flipant)."

Escriu: "Joder, no em ratllis i porta'n!"

Contesta: Ok.


Deixa el mòbil.

La JOANA enfadada agafa un coixí i se'l fica a la cara cridant.


ESCENA 16 - CASA (FORA HABITACIÓ) - INT. / DIA


La GERMANA camina pel passadís fins la porta de l'habitació.

Pica a la porta.


GERMANA: "Joana? Puc passar?"


Ningú contesta.


ESCENA 17 - CASA (HABITACIÓ) - INT. / DIA


La GERMANA entra.


GERMANA: "Joana?"

(estranyat buscant amb la mirada per l'habitació)


No hi ha ningú.


ESCENA 18 - CARRER - EXT. / DIA


La JOANA camina depressa. Enfadada. La càmera la segueix del darrere.


ESCENA 19 - BOTELLÓN - EXT. / DIA


La JOANA arriba fins a un grup de gent.

El JAN i l'ALEX la saluden.


JAN: ·Ei, Joana..."


JOANA: "Ei, us queda Meta, oi?"


JAN: "No, jo no en tinc.

El Marc crec que en té."

(mirant-lo)


JOANA: "En serio? I tu, ALEX?"


ALEX: "Que va..."


JOANA: "Segur que no te'n queda gens?"

(rebuscant-li les butxaques)


ALEX: "Què fots? T'he dit que no en tinc."

(emputxant-la)


JAN: "Estàs fatal, tia."


JOANA: "Deixa'm estar!"


Va fins al MARC.


JOANA: (desesperada): "Dona'm el putu meta!"


MARC: "Ei, ei, ei! Què fots?"


JOANA: "M'han dit la Maria i l'Alex que tu en tens.

Que me'l donguis!"


MARC: "Tia, ahir ternies una bossa plena.

No te'l pots haver acabat."


JOANA: "I a tu què t'importa si me l'he acabat, o no?"


MARC: "Ho saps no que no en

pots pendre més de tres en un dia, no?"


JOANA: "Ara ets metge tu, o què?

Que em dinguis el putu meta ja, hòstia!"


MARC: "Vale, vale. Tranquila, eh."


El MARC treu una bossa.


MARC: "60 euros." (fent el gest amb la mà)


JOANA: "No tinc pasta!"


MARC: "Ui, ui, ui... No pasta, no meta."


La JOANA agafa la bossa, l'emputxa i comença a correr.


MARC: "Joder, merda!!!"


Surt corrent darrere seu.


ESCENA 20 - BOSQUET - EXT. / DIA


La JOANA corre per entre els arbres.

El MARC corre darrere seu cridant-la.


MARC: "Joana, para! Et matooooo!!!"


Finalment, la JOANA, s'atura i s'amaga rere un arbust.

Cansada. Respira profund.

El MARC passa pel costat però no la veu i s'allunya.

La JOANA treu la bossa. Es posa 4 pastilles a la mà.

Totes de cop a la boca. Empassa.

Respira profund.

La JOANA s'aixeca i comença a caminar.

Tot li dona voltes. (shutter speed)

Els arbres es mouen, la imatge s'esborrona.

Amb un últim esforç, agafa el mòbil i truca a la CLAUDIA.

La JOANA cau a terra.

El mòbil per terra.


CLAUDIA (des del Telèfon): "Ei. Què vols? (enfadada)

(silenci) Joana? Joana?

Estàs bé? Joana!!! Joana!!!!"


La veiem estirada a terra inconscient.

S'escolten els "pips" de les maquines de l’escena posterior.


ESCENA 21 - HOSPITAL (CAP) - INT. / DIA


La JOANA està a l'hospital inconscient.

Obre els ulls.

Veiem els llums del sostre borrossos.

Piquen a la porta i treu el cap la CLAUDIA.


CLAUDIA: "Ei. Puc passar?"

(fluixet i suau per no molestar)


JOANA: "Sí, passa." (trista)


La CLAUDIA s'hi acosta.


CLAUDIA: "Què ha passat?"


JOANA: "Res..."


CLAUDIA: "Res? Una mica més i la palmes, tia.

T'han hagut de fer un rentat d'estòmag."


JOANA: "I?"


CLAUDIA: "En serio, no t'importa res? Mira't tia."


JOANA: "Deixa'm estar. Per què has vingut?"


CLAUDIA: "Tu què creus?" 


JOANA: "No sé..."


CLAUDIA: "Som amigues des de petites.

Et penses que et deixaria aquí tirada?"


JOANA: "No necessito la teva compassió Joana."


CLAUDIA: "No estic aquí per compassió imbècil.

Estava procupada per tu.

No sóc com la gent aquesta amb la que vas."


JOANA: "Què dius? Tu no saps res."


CLAUDIA: "Ah no, no sé res?

T'han vingut a veure potser?"


La JOANA no contesta.


JOANA: "Tens raó... Em sap greu Claudia.

Potser se'm ha anat una mica de les mans tot plegat."


CLAUDIA: "Una mica? No pares!

No pares amb la merda aquesta

que et prens cada putu dia."


JOANA: "Però... no n'hi ha par tant..."


CLAUDIA: "Que no? Tia, estas a un putu hospital,

t'han hagut d'intervenir d'urgència! 

En serio, no et dones compte?!"


JOANA: "Joder, i ara què?

Li explicaràn a mon pare?"


CLAUDIA: "Molt bé... només et preocupa això?

És que estic fipant! El que t'hauria de preocupar ets tu.

No pots seguir així."

La JOANA es queda callda uns instants.


JOANA: "Ho sento Claudia. Jo... jo només volia

destacar una mica. Que la gent em veies d'una altra forma."


CLAUDIA: "I què t'importa com et vegin els altres?

L'important és com et vegis tu mateixa i la gent que t'estima."


JOANA: "Ja... no sé... estic feta un lio." 


CLAUDIA: "En el fons, a sota de totes aquestes màscares que et poses, seguiexes estàn tu Joana.

Si us plau, et trobo a faltar. (agafant-li la ma)."


JOANA: "Tia, ets una mica cursi, no?" (en to irònic)


S'abraçen mentre segueixen parlant.


CLAUDIA: "Tornaràs a l'equip?

I deixaràs la merda aquesta? Si us plau."


JOANA: "Sí, ja està. S'ha acabat.

En quan em donguin l'alta torno al hoquei."


CLAUDIA: "Ho dius de debò?"


JOANA: "Que sí, pesada."


Es separen.


CLAUDIA: "Haig de marxar. Estaràs bé, oi?"


JOANA: "És clar. Estic bé."


CLAUDIA: "Descansa, val?

I si necessites qualsevol cosa em truques."


JOANA: "Que sí, pesada.

Va, marxa." (en to irònic)


CLAUDIA: "Adéu."


JOANA: "Adéu."


La CLAUDIA surt per la porta.

LA JOANA es queda sola a l'habitació.

Entra la música del inici.



La JOANA baixa els llençols i doblega el genoll fins a tenir el peu prou a prop. Del mitjó de coloraines treu una bossa de pastilles i en posa una sobre el palmell de la mà.
La música puja.
La JOANA mira la pastilla.
Veiem la pastilla al palmell de la mà.

NEGRE. + MAKING OF.


------------------------------------------------------


REPARTIMENT:

JOANA: Lidia
CLAUDIA: Bet

JUGADORES HOQUEI:
RAQUEL: Lia
MARTA: Martina
MARTINA: Martina
LEIRE: Leire
GERMANA: Arantza
PROFESSORA: Mireia
MARC: Llàtzer
ALEX i JAN: Biel i Jan

PLA DE RODATGE:

DIA 1: Dimecres 9 d'abril (13,40h -14,40h)

INSTITUT (Aula + off Marçal "Pare")

Escenes: 10

Personatges: Joana i Professora + figuració aula

Material: Material escolar


DIA 2: Dijous 10 d'abril (10,20h - 11,20h)

INSTITUT (Lavabo)

Escenes: 11

Personatges: Joana

Material: Meta-Flash


DIA 3: Dijous 24 s'abril (10,20h - 11,20h)

BOSC

Escenes: 20

Personatges: Joana i Marc

Material: Idem vestuari escena Botellón + Meta-Flash



DIA 4: Dimecres 30 d'abril (12,25h - 14,40h)

VESTUARI

Escena: 3 i 5

Personatges: Claudia, Raquel, Martina, Marta i Leire 

Material: Equipació Hoquei


DIA 5a:  Dimecres 7 de maig (12,25h - 14,40h)

BOTELLÓN

Escenes: 2, 4, 6.

Personatges: Joana i Claudia

Material: Bossa entrenament i stick Claudia, Gots i Meta-Flash. Vestuari Joana (igual que el vestuari)


DIA 5b:  Dimecres 8 de maig (10,25h - 12,40h)

BOTELLÓN

Escenes: 19 + 18 (Carrer)

Personatges: Alex, Jan, Marc i Joana

Material: Gots i Meta-Flash, vestuari Joana Bosquet.


DIA 6: Dimecres 14 de maig (9h - 14,40h) i dijous 15 de maig (9h - 11,25h)

CASA

Escenes: 7, 8, 9, 12, 13, 14, 15, 16 i 17

Personatges: Joana i Germana

Material: Nota pare a la nevera + iman, motxilla institut, 2 vestuaris Joana.


DIA 7: Dimecres 21 de maig (13,40h - 14,40h)

HOQUEI

Escena: 1

Personatges: Claudia, Raquel, Martina, Marta i Leire 

Material: Equipació Hoquei


DIA 8: Dijous 22 de maig (10,20h - 12,40h)

CAP

Escenes: 21

Personatges: Claudia i Joana

Material: Bata malalta i Meta Flash. Vestuari 2 Claudia.

Comentaris