FLORS (2021-2022)

ESCENA 1 – CEMENTIRI – EXTERIOR / DIA

La Paula entra al cementiri amb una flor. Va vestida amb roba fosca.

Arriba fins a una tomba i deixa la rosa.

S’asseu a un banc davant de la tomba.

Apareix l'àvia i s’asseu al seu costat. 

ÀVIA: “Hola Paula.”

PAULA: “Hola, iaia…”

ÀVIA: “Com és que no has vingut abans

a veure’m?”

PAULA: “No ho sé, iaia, ho sento…”

ÀVIA: “No passa res.” (l’acarona)

PAULA: “És que… no em sembla que estiguis aquí al cementiri.”

Silenci.

PAULA: “És que és injust, joder.”

ÀVIA: “El què és injust?”

PAULA: “Que ja no hi siguis.”

ÀVIA: “Tard o d’hora tots marxem, 

has d’acceptar-ho.” 

PAULA: “És que no em puc treure del 

cap tots els moments que vam passar juntes. 

ÀVIA: “Però tot això no cal que ho oblidis.

Els records els tens per sempre dins teu.”

Silenci…

PAULA: “T’enrecordes quan feiem aquelles excursions

per la muntanya?”

ÀVIA: “És clar que m’enrecordo, 

ens ho passavem molt bé…”

La Paula es queda mirant cap a un lloc fix.

ESCENA 2 – MIRADOR – EXTERIOR / DIA

La Paula i l'ÀVIA caminen amb motxiles a l’esquena.

Semblen cansades.

Arriben a un cim i s’aturen.

PAULA: “No puc més…”

ÀVIA: “Va, que ja falta poc.”

La Paula treu una cantimplora i beu.

ÀVIA: “Has vist quines vistes?”

PAULA: “És veritat, si que hem pujat, no?”

La Paula mira l’horitzó.

PAULA: “Va, iaia, ens fem una foto?”

La Paula s’acosta i es fan una selfie.

ÀVIA: “Va, som-hi.”

PAULA: “No sé com m’he deixat liar per pujar fins aquí.”

ÀVIA: “Va, no et queixis tant i camina, va.”

Somriuen i s’abraçen mentre s’allunyen seguint el camí.

ESCENA 3 – CEMENTIRI – EXTERIOR / DIA

La Paula està amb les mans sobre el rostre.

PAULA: “Em fa molt mal recordar aquestes coses.”

ÀVIA: “Va, carinyo, no et pots ensorrar.”

PAULA: “És que és una merda.”

ÀVIA: “Ho sé Paula, a mi també m’hagués agradat 

viure més anys però no hi podem fer res.

T’has de quedar amb les coses bones.

Silenci.

PAULA: “No oblidaré mai el dia que em van dir que estaves a l’hospital. Em pensava que seria només un 

temps i després tot tornaria a la normalitat.

ESCENA 4 – PARC – EXTERIOR / DIA

La mare i la filla passegen per un parc.

La mare seu.

La Paula seu també.

PAULA: “Què et passa, mama?”

MARE: “Res, estic una mica aixafada.”

PAULA: “Per què?” (extranyada)

MARE: “T’haig d’explicar una cosa, Paula.”

PAULA: “Què passa? M’estàs espantant.”

MARE: “És la iaia." 

PAULA: "Què li passa?"

MARE: "Està a l’hospital.”

PAULA: “Per què, què té?”

MARE: “És gran la iaia, carinyo.”

PAULA: “Però es posarà bé, oi?”

MARE: “No ho sé… però no t’has de preocupar, eh.”

PAULA: “Joder, quina merda.”

MARE: “Ja veuràs com tot anirà bé.”

Silenci.

PAULA: “Però... no es morirà, oi?” (molt preocupada)

MARE: “No ho sé, carinyo. Està molt toveta.”

Silenci.

PAULA: “La mort sempre m’ha fet molta por.”

MARE: “Per què?”

PAULA: “No ho sé, des de que era petita.”

MARE: “No has de tenir por, Paula. 

La mort es una cosa inevitable.”

PAULA: “Ja, ja ho sé però… tu creus 

que hi ha alguna cosa després de morir?”

MARE: “No ho sé… em costa creure que després 

hi ha alguna cosa més."

PAULA: “Ja, a mi també.”

Pausa.

PAULA: “Mama, promet-me que la iaia no es morirà, si us plau.”

MARE: “Això no t’ho puc prometre, carinyo.” (fent que no amb el cap)

PAULA: “Es posarà bé, ja ho veuràs.”

MARE: “Paula, has d’aprendre que la vida està plena d’incerteses, que en realitat només podem controlar una petita part del que ens passa.”

PAULA: “Ja, ja ho sé…”

MARE: “Que avorrida seria la vida 

si ho poguessim controlar tot, no?"

S’abraçen.

ESCENA 5 – CEMENTIRI – EXTERIOR / DIA

PAULA: “En aquell moment no em vaig 

imaginar que les coses anirien així."

ÀVIA: “Ja ho sé, però has de pensar 

que jo sempre estaré amb tu.”

PAULA: “No és veritat, no estàs amb mi.

Ara tampoc, només estàs en la meva imaginació.

En realitat no estàs aquí ara.

ÀVIA: “Paula…”

Li posa la mà sobre la cama.

PAULA: “No, deixa’m, iaia, si us plau.

Ves-te’n, dexa’m estar!”

ÀVIA: “Paula, no estiguis trista.

Has d’aprendre a viure sense mi.”

PAULA: “És que joder, tothom es pensa que perdre els avis 

és normal i que no haig d’estar trista però no ho sé, ho estic…”

ÀVIA: “I amb les amigues, què? Ja no vas amb la Carlota?

Segur que està preocupada per tu.”

PAULA: “No tinc ganes d’estar amb ningú.”

 

ÀVIA: “T’has de deixar ajudar, Paula.”

PAULA: “És que no vull estar amb ella.”

ÀVIA: “Així només et fas més mal. 

De debò, Paula, has de deixar-te ajudar.”

ESCENA 6 - PATI INSTITUT - EXTERIOR / DIA

La Paula està a un banc. Menja l’entrepà.(Des del costat) 

El banc en frontal. La Carlota s’asseu al seu costat.

CARLOTA: “Ei.” (suau)

PAULA: “Què vols?”

CARLOTA: “Com estàs?”

PAULA: “Estic bé. Deixa’m estar, tia.

No necessito que estiguis tot el dia darrere meu.”

CARLOTA: “Paula… només et vull ajudar. Ja sé que estaves molt unida a la teva àvia però no pots estar sempre així.”

PAULA: “Estic com em dona la gana, vale?! 

Deixa’m estar, si us plau.”

CARLOTA: “De debò Paula, pots comptar amb mi pel que necessitis.”

PAULA: “Pots fer que torni? Oi que no, doncs ja està!”

CARLOTA: “No, no puc fer que torni.”

PAULA: “És que vull estar sola, ho pots entendre, no?”

La Paula s’aixeca i se’n va.

CARLOTA: “Paula…” (demanant que no marxi)

La Carlota es queda ratllada.

ESCENA 7 – CEMENTIRI – EXTERIOR / DIA

PAULA: "Iaia, en serio, no tinc ganes d’estar amb ningú.”

ÀVIA: Mira Paula, jo t’estimo més que a 

ningú en aquest món, i sempre t’estimaré.

Però has de fer la teva vida, jo estaré 

sempre amb tu. Dins teu, en els records.”

PAULA: “És que tinc por, iaia. 

Tinc por d’oblidar la teva veu, la teva cara.”

ÀVIA: “Tranquil·la que tot això no 

ho oblidaràs mai, per molt temps que passi.”

S'abraçen, mentre la Paula plora.

Deixen d’abraçar-se.

Paula s’eixuga els ulls.

La Paula està sola al banc.

Agafa el mòbil i marca: “Carlota”.

Dubta i finalment truca.

CARLOTA: “Paula?”

PAULA: “Hola.”

CARLOTA: “Com estàs?”

PAULA: “Millor… Acabo de parlar amb ella.” 

CARLOTA: “Com?”

PAULA: “He anat al cementiri i hem parlat una estona” 

CARLOTA: “Estàs bé, tia? Vols que vingui?”

PAULA: “No, no cal. Vull anar a un lloc ara.

Ens veiem demà a l’insti, vale?”

CARLOTA: “Vale, fins demà.” 

La Paula penja la trucada i surt del cementiri.

Comença a sonar una música.

ESCENA 8 – MIRADOR – EXTERIOR / DIA

La Paula arriba fins a on es van fer la foto amb la seva àvia. 

La veiem d’esquenes amb l’horitzó de fons. 

Apareix la Carlota i seu al seu costat. 

PAULA: “Què fas aquí?”

CARLOTA: “Sabia que estaries aquí.”

PAULA: “Com ho sabies?” (extranyada)

CARLOTA: “M’has parlat mil vegades 

que venies a fer excursions aquí amb ella.”

PAULA: “Sí.”

Pausa.

La Paula la mira.

PAULA: “Ho sento molt Carlota. M’he portat fatal amb tu.”

CARLOTA: “Tranquil·la, tia. No passa res. 

Ho estàs passant malament.” 

PAULA: “És que t’ho juro que quan hi penso tinc 

com la sensació de que em falta aire.”

CARLOTA: “Paula, ella sempre estarà aquí, 

amb tu d’alguna forma.”

PAULA: “Encara no em crec que no hi sigui.

És com si hagués d'apareixer en quelsevol moment."

CARLOTA: “Va, Paula. 

Jo estaré al teu costat.” 

S’abracen.

La Paula recolza el cap a l’espatlla de la Carlota

PAULA: “T’he trobat a faltar.”

CARLOTA: “Ja, jo també.”

Amb el cap de la Paula recolzat, les veiem a les dues d’esquenes mirant l’horitzó.

NEGRE.

-----------------------------------------------------

REPARTIMENT:

Paula:

Àvia:

Mare:

Carlota:

-----------------------------------------------------

PLA DE RODATGE:

BLOC 1: PATI INSTITU

Escenes: 6

Personatges: Paula i Carlota 

Hora i lloc: ¿??

Material: Entrepà.

BLOC 2: PARC

Escenes: 4

Personatges: Mare i Paula

Hora i lloc: ¿??

Material: Res.

BLOC 3: CEMENTIRI

Escenes: 1, 3, 5, 7

Personatges: Àvia i Paula

Hora i lloc: ¿??

Material: Flor. 

BLOC 4: MIRADOR

Escenes: 2 i 8

Personatges: Àvia, Paula i Carlota.

Hora i lloc: ¿??

Material: Motxilles d’excursió i cantimplora.