FLORS (2021-2022)


ESCENA 1 – CEMENTIRI – EXTERIOR / DIA


La Paula entra al cementiri amb una flor. Va vestida amb roba fosca.

Arriba fins a una tomba i deixa la rosa.

S’asseu a un banc davant de la tomba.

Apareix l'àvia i s’asseu al seu costat. 


ÀVIA: “Hola Paula.”


PAULA: “Hola, iaia…”


ÀVIA: “Com és que no has vingut abans

a veure’m?”


PAULA: “No ho sé, iaia, ho sento…”


ÀVIA: “No passa res.” (l’acarona)


PAULA: “És que… no em sembla que estiguis aquí al cementiri.”


Silenci.


PAULA: “És que és injust, joder.”


ÀVIA: “El què és injust?”


PAULA: “Que ja no hi siguis.”


ÀVIA: “Tard o d’hora tots marxem, 

has d’acceptar-ho.” 


PAULA: “És que no em puc treure del 

cap tots els moments que vam passar juntes. 


ÀVIA: “Però tot això no cal que ho oblidis.

Els records els tens per sempre dins teu.”


Silenci…


PAULA: “T’enrecordes quan feiem aquelles excursions

per la muntanya?”


ÀVIA: “És clar que m’enrecordo, 

ens ho passavem molt bé…”


La Paula es queda mirant cap a un lloc fix.


ESCENA 2 – MIRADOR – EXTERIOR / DIA


La Paula i l'ÀVIA caminen amb motxiles a l’esquena.

Semblen cansades.

Arriben a un cim i s’aturen.


PAULA: “No puc més…”


ÀVIA: “Va, que ja falta poc.”


La Paula treu una cantimplora i beu.


ÀVIA: “Has vist quines vistes?”


PAULA: “És veritat, si que hem pujat, no?”


La Paula mira l’horitzó.


PAULA: “Va, iaia, ens fem una foto?”


La Paula s’acosta i es fan una selfie.


ÀVIA: “Va, som-hi.”


PAULA: “No sé com m’he deixat liar per pujar fins aquí.”


ÀVIA: “Va, no et queixis tant i camina, va.”


Somriuen i s’abraçen mentre s’allunyen seguint el camí.


ESCENA 3 – CEMENTIRI – EXTERIOR / DIA


La Paula està amb les mans sobre el rostre.


PAULA: “Em fa molt mal recordar aquestes coses.”


ÀVIA: “Va, carinyo, no et pots ensorrar.”


PAULA: “És que és una merda.”


ÀVIA: “Ho sé Paula, a mi també m’hagués agradat 

viure més anys però no hi podem fer res.

T’has de quedar amb les coses bones.


Silenci.


PAULA: “No oblidaré mai el dia que em van dir que estaves a l’hospital. Em pensava que seria només un 

temps i després tot tornaria a la normalitat.


ESCENA 4 – PARC – EXTERIOR / DIA


La mare i la filla passegen per un parc.

La mare seu.

La Paula seu també.


PAULA: “Què et passa, mama?”


MARE: “Res, estic una mica aixafada.”


PAULA: “Per què?” (extranyada)


MARE: “T’haig d’explicar una cosa, Paula.”


PAULA: “Què passa? M’estàs espantant.”


MARE: “És la iaia." 


PAULA: "Què li passa?"


MARE: "Està a l’hospital.”


PAULA: “Per què, què té?”


MARE: “És gran la iaia, carinyo.”


PAULA: “Però es posarà bé, oi?”


MARE: “No ho sé… però no t’has de preocupar, eh.”


PAULA: “Joder, quina merda.”


MARE: “Ja veuràs com tot anirà bé.”


Silenci.


PAULA: “Però... no es morirà, oi?” (molt preocupada)


MARE: “No ho sé, carinyo. Està molt toveta.”


Silenci.


PAULA: “La mort sempre m’ha fet molta por.”


MARE: “Per què?”


PAULA: “No ho sé, des de que era petita.”


MARE: “No has de tenir por, Paula. 

La mort es una cosa inevitable.”


PAULA: “Ja, ja ho sé però… tu creus 

que hi ha alguna cosa després de morir?”


MARE: “No ho sé… em costa creure que després 

hi ha alguna cosa més."


PAULA: “Ja, a mi també.”


Pausa.


PAULA: “Mama, promet-me que la iaia no es morirà, si us plau.”


MARE: “Això no t’ho puc prometre, carinyo.” (fent que no amb el cap)


PAULA: “Es posarà bé, ja ho veuràs.”


MARE: “Paula, has d’aprendre que la vida està plena d’incerteses, que en realitat només podem controlar una petita part del que ens passa.”


PAULA: “Ja, ja ho sé…”


MARE: “Que avorrida seria la vida 

si ho poguessim controlar tot, no?"


S’abraçen.


ESCENA 5 – CEMENTIRI – EXTERIOR / DIA


PAULA: “En aquell moment no em vaig 

imaginar que les coses anirien així."


ÀVIA: “Ja ho sé, però has de pensar 

que jo sempre estaré amb tu.”


PAULA: “No és veritat, no estàs amb mi.

Ara tampoc, només estàs en la meva imaginació.

En realitat no estàs aquí ara.


ÀVIA: “Paula…”


Li posa la mà sobre la cama.


PAULA: “No, deixa’m, iaia, si us plau.

Ves-te’n, dexa’m estar!”


ÀVIA: “Paula, no estiguis trista.

Has d’aprendre a viure sense mi.”


PAULA: “És que joder, tothom es pensa que perdre els avis 

és normal i que no haig d’estar trista però no ho sé, ho estic…”


ÀVIA: “I amb les amigues, què? Ja no vas amb la Carlota?

Segur que està preocupada per tu.”


PAULA: “No tinc ganes d’estar amb ningú.”

 

ÀVIA: “T’has de deixar ajudar, Paula.”


PAULA: “És que no vull estar amb ella.”


ÀVIA: “Així només et fas més mal. 

De debò, Paula, has de deixar-te ajudar.”


ESCENA 6 - PATI INSTITUT - EXTERIOR / DIA


La Paula està a un banc. Menja l’entrepà.(Des del costat) 

El banc en frontal. La Carlota s’asseu al seu costat.


CARLOTA: “Ei.” (suau)


PAULA: “Què vols?”


CARLOTA: “Com estàs?”


PAULA: “Estic bé. Deixa’m estar, tia.

No necessito que estiguis tot el dia darrere meu.”


CARLOTA: “Paula… només et vull ajudar. Ja sé que estaves molt unida a la teva àvia però no pots estar sempre així.”


PAULA: “Estic com em dona la gana, vale?! 

Deixa’m estar, si us plau.”


CARLOTA: “De debò Paula, pots comptar amb mi pel que necessitis.”


PAULA: “Pots fer que torni? Oi que no, doncs ja està!”


CARLOTA: “No, no puc fer que torni.”


PAULA: “És que vull estar sola, ho pots entendre, no?”


La Paula s’aixeca i se’n va.


CARLOTA: “Paula…” (demanant que no marxi)


La Carlota es queda ratllada.


ESCENA 7 – CEMENTIRI – EXTERIOR / DIA


PAULA: "Iaia, en serio, no tinc ganes d’estar amb ningú.”


ÀVIA: Mira Paula, jo t’estimo més que a 

ningú en aquest món, i sempre t’estimaré.

Però has de fer la teva vida, jo estaré 

sempre amb tu. Dins teu, en els records.”


PAULA: “És que tinc por, iaia. 

Tinc por d’oblidar la teva veu, la teva cara.”


ÀVIA: “Tranquil·la que tot això no 

ho oblidaràs mai, per molt temps que passi.”


S'abraçen, mentre la Paula plora.

Deixen d’abraçar-se.

Paula s’eixuga els ulls.

La Paula està sola al banc.

Agafa el mòbil i marca: “Carlota”.

Dubta i finalment truca.


CARLOTA: “Paula?”


PAULA: “Hola.”


CARLOTA: “Com estàs?”


PAULA: “Millor… Acabo de parlar amb ella.” 


CARLOTA: “Com?”


PAULA: “He anat al cementiri i hem parlat una estona” 


CARLOTA: “Estàs bé, tia? Vols que vingui?”


PAULA: “No, no cal. Vull anar a un lloc ara.

Ens veiem demà a l’insti, vale?”


CARLOTA: “Vale, fins demà.” 


La Paula penja la trucada i surt del cementiri.

Comença a sonar una música.


ESCENA 8 – MIRADOR – EXTERIOR / DIA


La Paula arriba fins a on es van fer la foto amb la seva àvia. 

La veiem d’esquenes amb l’horitzó de fons. 

Apareix la Carlota i seu al seu costat. 


PAULA: “Què fas aquí?”


CARLOTA: “Sabia que estaries aquí.”


PAULA: “Com ho sabies?” (extranyada)


CARLOTA: “M’has parlat mil vegades 

que venies a fer excursions aquí amb ella.”


PAULA: “Sí.”


Pausa.


La Paula la mira.


PAULA: “Ho sento molt Carlota. M’he portat fatal amb tu.”


CARLOTA: “Tranquil·la, tia. No passa res. 

Ho estàs passant malament.” 


PAULA: “És que t’ho juro que quan hi penso tinc 

com la sensació de que em falta aire.”


CARLOTA: “Paula, ella sempre estarà aquí, 

amb tu d’alguna forma.”


PAULA: “Encara no em crec que no hi sigui.

És com si hagués d'apareixer en quelsevol moment."


CARLOTA: “Va, Paula. 

Jo estaré al teu costat.” 


S’abracen.

La Paula recolza el cap a l’espatlla de la Carlota


PAULA: “T’he trobat a faltar.”


CARLOTA: “Ja, jo també.”


Amb el cap de la Paula recolzat, les veiem a les dues d’esquenes mirant l’horitzó.


NEGRE.


-----------------------------------------------------


REPARTIMENT:


Paula:

Àvia:

Mare:

Carlota:


-----------------------------------------------------


PLA DE RODATGE:


BLOC 1: PATI INSTITU

Escenes: 6

Personatges: Paula i Carlota 

Hora i lloc: ¿??

Material: Entrepà.


BLOC 2: PARC

Escenes: 4

Personatges: Mare i Paula

Hora i lloc: ¿??

Material: Res.


BLOC 3: CEMENTIRI

Escenes: 1, 3, 5, 7

Personatges: Àvia i Paula

Hora i lloc: ¿??

Material: Flor. 


BLOC 4: MIRADOR

Escenes: 2 i 8

Personatges: Àvia, Paula i Carlota.

Hora i lloc: ¿??

Material: Motxilles d’excursió i cantimplora.

Comentaris