FOCUS






-------------------------------------------------------------------------------------------------------

El tema escollit per aquest primer semestre del curs 2019-2020 és el del CONSUM DE DROGUES!


-------------------------------------------------------------------------------------------------------

ESCALETA NARRATIVA:

1- IMATGES INICIALS
2- PRESENTACIÓ (PERSONATGES, ESPAIS I SITUACIÓ)
3- INCIDENT INDUCTOR
4- DESENVOLUPAMENT DEL CONFLICTE
5- PUNT DE CANVI (GIR ARGUMENTAL)
6- CLIMAX
7- RESOLUSIÓ DEL CONFLICTE
8- DESENLLAÇ

-------------------------------------------------------------------------------------------------------



-----------------------------------------------------------------------------------------------------------


Conceptes treballats:

- Seguretat vial
- La percepción social i cultural de l'alcohol
- La família
- L'adicció
- Què significa un consum responsable?
- La festa significa alcohol?
- Alcohol i malalties
- Motius: evadir-se de la realitat, reconeixement social i/o grupal...
- Tipologies d'oci (botellon i festa vs esport)
- Les conseqüències (la ressaca, perdua de concentració, rendiment acadèmic...)
- Faltar a l'autoritat dels pares (castigada a no sortir, escapar-se...)
- Seguretat vial: Accident de moto.
- La preocupació i patiment de la família (plorant al llit d'ella, trucada a casa...)
- Superació personal: recuperar-se de l'accident per tornar a jugar.
- Reconèixer els errors.
- El record de quan eren petites.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Escaletes narratives per grups de treball:

PROPOSTA 1)


Una prestatgeria de supermercat amb tot d’ampolles alcohòliques.


Un menor està comprant una ampolla d'alcohol. 

Ensenya un DNI. 
Flash de com roba el DNI al seu germà gran.
El senyor de la botiga es mira la foto i mira al noi/noia. Dubta i li diu que aquest no és ell. Discuteixen. Finalment li dona les begudes.

Fora el grup d'amics celebra que els ho hagi donat i marxen.

Una colla d’amics, sentats amb rotllana i unes ampolles alcohòliques al mig. (EL RECONEIXEMENT SOCIAL)

Al cap d’una estona, a uns dels amics és comença a trobar malament fins que finalment es queda inconscient.

La colla d’amics intenten despertar al seu amic o amiga, discuteixen si avisar la família... (ASSUMIR LA RESPONSABILITAT I ELS PERILLS DE NO ACTUAR) veuen que no hi ha cap altre alternativa que trucar al 112. 


A l’hospital els amics i la parella de la nena o nen a la sala d’espera.
Arriba el metge i els i donen la mala notícia de que la seva filla/amic o amiga/ parella, està en coma. La parella del noi o noia, està agafat de la seva mà, acariciant-lo mentre li parla, quan de cop ell o ella parla i li diu que està bé, la seva parella li fa un petó i li explica que estan tots a fora esperant-la i que si us plau no torni a beure.     


PROPOSTA 2)

La noia desperta sense recordar res a l'hospital. Obre els ulls. (LES CONSEQÜÈNCIES DEL CONSUM)
Recorda estar en una festa, al bosc, amb alcohol.
Intent d'agressió sexual.
Una amiga l'ajuda a desfer-se'n.
Ella surt corrent. L'atropellen. (Millor un accident de moto. SEGURETAT VIAL)


PROPOSTA 3)

A l'hospital, un grup d'amics preocupat i la noia inconscient.
Flashback de l'inici de curs quan arriba nova a l'institut. 
Coneix a una noia que l'acull i la introdueix en el món de la festa. (PERCEPCIÓ SOCIAL / ÉS NORMAL BEURE / HO FA TOTHOM!)
Van de festa juntes. (FESTA = ALCOHOL?)
Ella comença a beure tot i que te dubtes. (ALTRES FORMES D'OCI?)
La família se'n adona i tenen una bronca i la castiguen.
Ella s'escapa i és quan es desmadra de festa. (LA FAMÍLIA, LA PREOCUPACIÓ I FALTAR A L'AUTORITAT)
Tornem a l'hospital. Conclusió.

PROPOSTA 4)


El Marc surt de casa.
Sona el timbre i arriba a l'institut.
Al pati parla amb la Marta.
El Marc passa droga per fer diners.
La Marta ho veu i li fa una foto.
Ho envia a algu i sense voler aquesta foto es fa viral.
El Marc veu la foto i s'entera de que li ha fet la seva amiga. Discuteixen.
Arriben a la conclusión que tots dos s'han equivocat. (SUPERACION PERSONAL, RECONEIXER ELS ERRORS PROPIS)


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------

ESCALETA NARRATIVA CONJUNTA:

Grup 1)

- Inici a l'hospital. Preocupación, incertesa. No saben com està la seva amiga. Expliquen el que ha passat.
- Flashback: Una noia nova a l'institut.
- La introduiexen en el món de la festa (És normal, ho fa tothom!)

GRUP 2)

- L'apreten perquè begui. (És normal, ho fa tothom! Festa = Alcohol)
- Descuida l'esport o d'altera aficions. (Tipologie d'oci)

GRUP 3)

- La família ho descobreix i s'hi enfada. La castiguen. (Preocupació de la família)
- La noia s'escapa de casa per sortir. (Faltar a l'autoritat)
- Roba el DNI per compra alcohol?
- Es desmadra + accident de transit (Seguretat vial) + es demoren en actuar davant una perdua de cosnciència?

GRUP 4)

- Present a l'hospital. Les conseqüències de l'alcohol. Superació personal i reconèixer els errors.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------


FOCUS


ESCENA 1 - CRÈDITS - INTERIOR / DIA


Sona una música.
Apareixen els crèdits sobreimpressionats sobre les imatges d'uns núvols de tempesta. 

ESCENA 2 - HOSPITAL - INTERIOR / DIA

L’Hèctor prem un botó de la màquina expenedora. 
Cau una bossa de menjar.
L'agafa i se'n torna on estan tots. Seu.
Un grup d'amics i amigues estan a la sala d'espera d'un hospital.


HÈCTOR: "Portem moltes hores aquí i no diuen res."

LAURA: "Ja... jo ja estic farta d'esperar."
(rebufa)

LAIA: "Òstia, espero que es recuperi, eh, en "serio"."


LAURA: "Joder sí, no?."


JÚLIA: "Jo no entenc com hem arribat aquí, de debò."


JORDI: "Ja, jo flipo! Si la Tània 
ha estat sempre súper bona nena. No s'entén."


HÈCTOR: "Per què parles en passat, Jordi? 
Com si estigués morta?"


JORDI: "Jo què sé."


JÚLIA: "Ja, tens raó. Hem de pensar 
que se'n sortirà i que tot acabarà bé."


LAURA: "És que és molt fort! 
Ahir estava bé, rient i com sempre i ara està en coma.
És que no m'ho puc creure..."


JÚLIA: "Si no l'haguessis incitat a beure 
tot això no hauria passat, Laura!"


LAURA: "Però què dius! Jo no la vaig incitar! 
No em carreguis les culpes!
A més, no és culpa meva que no sàpiga beure la Tània, loko."
(enfadada)

JÚLIA: "Però si no haguessis insistit..."
(enfadada)

LAIA: "Va deixeu-ho estar. 
Només falta que us discutiu ara!"


LAURA: "Sí, millor, millor!"


Els amics i amigues queden en silenci esperant.


ESCENA 3 - CARRER - EXTERIOR / DIA

La Tània camina amb la motxilla de l'institut fins entrar a un portal.


ESCENA 4 - CASA TANIA (ENTRADA) - INTERIOR / DIA

La Tània entra al menjador i saluda. Amb la motxilla a l'esquena.

TÀNIA: "Hola?"

MARE: "Hola Tània!" (des de lluny)

La Tània surt de pla.

ESCENA 5 - CASA TÀNIA (CUINA) - INTERIOR / DIA

La Tània entra a la cuina amb la motxilla a l'esquena.

MARE: "Hola Tània, com ha anat avui l'institut."

TANIA: "Bé, mama!"


Es fan dos petons.

MARE: "Molt bé, divendres ja, eh?"

TANIA: "Sí, que bé! Sort que ja s'ha acabat la setmana."

MARE: "Va, que no n'hi ha per tant."

Pausa.

TANIA: "Mama... et volia dir...

MARE: "Què? Digués."

TÀNIA: "Que avui m'han convidat a una festa..."

MARE: "Però com vols sortir avui si demà al matí tens partit? 
A més, em sembla que ets massa petita encara per sortir de festa."

TANIA: "Però què dius?! Ja n'hi ha prou de tractar-me com a una nena petita no?"

TÀNIA: "Va, mama! Si us plau. Hi va tothom!"

MARE: "Que no Tània! No vull que siguis com aquests nois que només es passen el dia i la nit al carrer bevent i sense fotre res."

TANIA: "Però joder mama! A tots els altres els deixen sortir!"

MARE: "A mi m'és igual el que facin els altres! Com si es tiren daltabaix d'un pont.

TÀNIA: "Òstia puta mama!!" (enfadada)

MARE: "A mi no em parlis així, eh!"

La Tània marxa a l'habitació.


ESCENA 6 - CASA TANIA (HABITACIÓ) - INTERIOR / DIA


La Tània llença la motxilla de l'institut i s'estira al llit.
Sona el mòbil i el mira.


INSTA: "Què fas al final? Véns avui?"


La Tània escriu: "Sí, sí. Al final sí que em deixen venir!"


JORDI: "Ok! Puta mare!


La Tània deixa el mòbil i es queda un moment pensativa mirant el sostre de l'habitació.
De sobte s'aixeca i surt de pla.
Comença a sonar música: ¿"Perreo católico"? / ¿"I love all bitches"?


ESCENA 7 - CARRER - EXTERIOR / NIT


La Tània camina pel carrer arreglada de festa.
La càmera la segueix per darrere. La música segueix sonant.


ESCENA 8 - FESTA - EXTERIOR / NIT

Un grup d'amics està bevent i rient. La música baixa. 
La Tània arriba fins a on són. Amb el casc de la moto.


LAURA: "Ei, Tania! Al final has vingut, eh?"


TANIA: "Sí!"
(Xoquen les mans)

JORDI: Al final la mama ha deixat 
sortir la nena petita? (rient)

TÀNIA: "Buenoooo... més o menys."
(dubtant amb el cap)


JÚLIA: “Portes pasta o què?”


La Tània busca a la butxaca i treu 4 monedes.


TÀNIA: “No massa, per...?”
(mirant les monedes)


LAURA: “Passa.” 
(Li agafa les monedes i li dona un got d’alcohol)
”Té, va, a beure.”


La Tània mira el got estranya sense saber què fer.


LAIA: Vinga va! A què esperes? 
(Diu ja mig borratxa).


TANIA: "Eeh... bah, no merci, estic bé. 
És que demà tinc partit molt d’hora
i si arribo molt tard ma mare em mata.”


LAURA: "Què dius! Va tia, aquí venim a passar-ho bé. 
No passa res. 
Mira (mira al voltant) tothom està bevent."

JÚLIA: "Què vols ser, el "muermo" de la festa?"

TANIA: "Que no, joder! Que no en vull."


HÈCTOR: "Laura, tia, va. Si diu que no, és que no."


LAURA: "Tu calla, Héctor! Va, beu! Si no, ja pots te'n pots entornar per on has vingut. (Li diu amb un to desafiant)


JORDI: No siguis tant bruta, Laura! 


HÈCTOR: “Va, deixeu-la en pau pobra!"


TÀNIA: “Saps què? Va, passa’m el got”


Se'l beu d'un glop.
Tothom la crida animant-la.


LAURA: “Esaaaa!”


La Tània acaba i fa un gest d'intentar empassar-s’ho. 


TANIA: "Eeeeegsgss! Joder!"


LAURA: "Va, ara sí que comença la festa! 

Brinden tots i totes.
Tothom bevent i ballant.


ESCENA 9 - CASA TÀNIA (HABITACIÓ) - INTERIOR / DIA

La mare entra a l'habitació.


MARE: "Tània?"


Seu al costat del llit on hi ha un volum fet amb coixins tapats amb l'edredó.


MARE: "Tània. Em sap greu haver-me enfadat abans."

Silenci.

MARE: "Has d'entendre que no et deixo sortir perquè crec que encara ets massa petita per sortir de festa.

silenci.

MARE: "Ja tindràs temps de sortir."

Silenci.

MARE: "Va, Tània. Contesta'm, no?"

Silenci.

MARE: "Tània?" 
   
La mare destapa l'edredó i veu els coixins. 
Es queda un moment amb les mans a la cara preocupada.
Alça la vista i agafa una fotografia o un peluix de la Tània quan era petita.


ESCENA 10 - FESTA - EXTERIOR / NIT

La Tània beu. 
Balla. 
Beu més.
S'abraça amb algú.
Va perdent l'equilibri, cau a terra. Riu.


ESCENA 12 - CASA TANIA (ENTRADA) - INTERIOR / NIT

Pausa. La porta de la casa s’obre i entra. Llum del replà. 
La Tània porta el casc de la moto, entra i, a poc a poc, es treu les sabates per no fer soroll. Entra.
De sobte, xoca amb un moble.
Ella li demana al moble que faci silenci. Sssschhhhh!!!!
De sobte apareix la mare.


MARE: "Es pot saber d’on vens?
No t'havia dit que no podies sortir?!"


TANIA: "Ai mama, no cridis."
(molesta)


MARE: "Que no cridi?! Però què t'has pensat?"

TANIA: "No he pensat res."

MARE: "Però tu t'has vist? Fots pena! Com véns així?"


TANIA: "Jo que sé. Estic bé, mama... súper bé."


MARE: “A més, has agafat la moto? En aquest estat?
Estàs boja? Què vols matar-te!?”


TANIA: “Que estic bé, joder, mama!”


MARE: "No, no estàs bé! Tu no estàs bé! 
Estàs borratxa Tània!"


TANIA: "Que vaaaaa! Si no he begut gens. 
T'ho juro!"


MARE: "I el partit de demà què? 
Què penses fer?"


TANIA: "Uuuuffff! Joder amb l'hoquei! Estic farta de l'hoquei, sempre partits, cada cap de setmana partits. Que si ara aquí, que si ara allà..."


MARE: "I què vols fer? Vols deixar l'hoquei ara?
Vols deixar de fer esport per sortir i fer l'idiota?
Això és el que vols?

TANIA: "Doncs potser sí que és el que vull, joder!!

MARE: "Tània! De debò que t'estàs guanyant una hòstia, eh!"

TANIA: "Va! Pega'm si tens pebrots! Va!"

MARE: "No em provoquis!"

TÀNIA: "Va, estic esperant! Fota'm aquesta hòstia que dius, va!


La mare li clava una hòstia.
Silenci.
La Tània marxa per la porta. 

MARE: "Però a on vas ara! Tània!!"


Torna a sonar la música.

ESCENA 13 - FESTA - EXTERIOR / NIT

La Tània arriba a la festa. Amb el casc de la moto. La càmera la segueix. Amb cara de mala hòstia i la galta vermella.

LAIA: "Però què hi fots aquí? No tenies partit demà?


TÀNIA: "Passo del partit!"

(molt seriosa)

LAURA: "Així m'agrada! Bravo!"



TÀNIA: "Dona'm això."
(li pren el got de les mans)


LAURA: "Què t'ha passat aquí a la cara?"

TÀNIA: "Res, no m'ha passat res! Va! A passar-ho bé!"

LAURA: "Síiii!!!"


S'abracen. La música puja de volum.
La Tània beu i riu.
Li ofereixen un got i beu. 
Comença a perdre el control. 
Fins que es veu la gent de la festa amb els ulls de la Tània.
Tot desenfocat. 
De sobte cau a terra.
Els amics, l’agafen. 
La posen dreta. 


HÈCTOR: "Tània? Estàs bé?"

No contesta.

LAIA: "Penya, un moment! Pareu un moment!

JORDI: "Què passa?"

LAIA: "La Tània no reacciona."

LAURA: "Deixa-la a terra."

La sacsegen.


JÚLIA: "Tània!? Tània?!"

LAURA: Òstia puta! No reacciona!

JORDI: "Pareu la música joder!!"

La música para en sec.

HÈCTOR: "Va, portem-la fins la font!"

La porten fins a la font i li posen el cap a sota. 

LAURA: "Tània? Estàs bé?"

L’estiren a terra de nou.


JORDI: Joder! Vale, a veure, li hem de mirar el pols."


JÚLIA: "Va, ràpid, ràpid."

JORDI: "No li noto el pols."


LAURA: "Joder loko, torna a mirar."


JORDI: "Que no, que no té pols!" 


LAIA: "Joder, joder! Què fotem ara!"


JÚLIA: "Tània!! Tània!!" (mentre la sacseja)
Respon, tia! Tània!"

JORDI: "Hem d'avisar a sa mare."


LAURA: "Tu ets idiota, o què? Ens cau el pèl a tots!"

HÈCTOR: "Jo no aviso els seus pares ni de conya! 

JÚLIA: "Però no podem deixa-la així, hem de fer alguna cosa de pressa!"

LAIA: "Torna a mirar el pols."

JORDI: "Que va, no li noto res."

LAURA: "Vale va, truca. Truca!"


Veiem el primer pla de la Tania. Es desenfoca.
Comença a sonar la sirena d'una ambulància des de lluny.


ESCENA 14 - HOSPITAL - INTERIOR / DIA (Idem escena 1)


Els amics esperen amb cara de preocupació.


JORDI: "Joder, l'hauríem d'haver parat abans."
(fent que no amb el cap)

LAURA: "Tens raó.  Em sento fatal!"

JÚLIA: "Ho sento Laura, de debò que no crec que sigui culpa teva
el que ha passat."

LAURA: "Doncs me'n sento, joder."

LAIA: "Potser no hi ha cap culpable..."

Surt el doctor/a i es dirigeix a ells.


LAURA: “Com està, doctor?”


DOCTOR/A: “Bé, ara està descansant...
Esperem que demà al matí ja li puguem donar l'alta."

JORDI: "Què bé!"

DOCTOR/A: "Veu fer molt bé d'actuar ràpid, potser si hagués arribat una mica més tard aquí no hi hauríem estat a temps. 

JÚLIA: "La podem passar a veure?"

DOCTOR/A: "No, avui és millor que la deixem descansar.
Ja la veureu quan estigui a casa.”

HÈCTOR: "Moltes gràcies doctor/a."

El/la doctor/a marxa.
Els amics s'aixequen i agafen les coses. 

LAURA: "Va, anem cap a casa."

JÚLIA: "Sí, estic destrossada."

LAIA: "Què dieu? Anem a fer l'última per celebrar-ho, no?"
(en broma)

JORDI: "Però què dius! Calla notes!"
(l'empeny amistosament)

Surten de l'hospital entre abraçades.
La càmera filma l'espai buit. Pausa.
Surt el sol.

ESCENA 15 - HABITACIÓ HOSPITAL - EXTERIOR / DIA (Idem escena 1)


La mare està al costat de la Tània que està estirada al llit.
La Tània obre els ulls. Pla detall.
Veiem el sostre desenfocat.
La Tània gira el cap i mira la mare.
A poc a poc el rostre de la mare s'enfoca.


TANIA: “Mama?” (fluixet)


MARE: “Estàs desperta, carinyo...” 
(respirant tranquil.la i els ulls plorosos)


TANIA: “Ho sento molt. Em sap molt greu.”


La mare fa que no amb el cap.


MARE: “No et preocupis. Ja parlarem…” (dolça)


TANIA: “Jo no volia...”


MARE: “Va, descansa. No saps l’ensurt que m'has donat!”


TANIA: “Ja... ho sento."

MARE: "Tània..."

TÀNIA: "Què?"

MARE: "No et vulguis fer gran tan de pressa, bonica!
Ja tindràs temps de tot."

TÀNIA: "Vale mama..."


La Tània gira el cap. 
Es donen la mà.
Torna a tancar els ulls.
Negre.


ESCENA 16 - PATI - EXTERIOR / DIA (Aquesta escena potser no cal)


Les dues amigues estan estirades a la gespa.
Tapades amb una manta.


TÀNIA: "Vaig flipar de com et mirava la Paula..."

LAURA: "Ja... la tia no s'està per hòsties, eh.
Algun dia li dic alguna cosa."

TÀNIA: "Sí, ja..."

Riuen.
Pausa.


LAURA: “Joder Tània... Encara no m’he refet del “susto”. Tinc imatges que no em trec del cap anant cap a l’hospital, pensant que no te’n sorties.”


TANIA: “Ja... jo també li dono mil voltes al mateix. Però no aconsegueixo recordar res d’aquella nit.”


LAURA: “És que joder, sortir de festa és per  passar-ho bé amb els amics i no perquè t’agafi un coma o una merda d’aquestes.”


TANIA: “L'únic que recordo és que estava cabrejada i em vaig desfogar bevent. Però ja et dic jo que això no em tornarà a passar mai més.


LAURA: “Més et val! (Silenci) 

LAURA: Tània..."

TANIA: "Què...?"

LAURA: "No t'ho he dit fins ara, però em sento culpable del que va passar. Si no t’haguessim incitat a beure tot això potser no hauria passat. 

TÀNIA: "Què dius? Hauria passat igual!"

LAURA: "Fa dies que et vull demanar perdó!”


TANIA: “Tranquil.la. No passa res.
No et ratllis que no tornarem a viure això.”


LAURA: "Tens raó. A més tot això ens ha fet estar més juntes."

TANIA: "Ja... amb lo malament que em caus! (rient)

LAURA: "eeehhhh" (li dona un cop al braç)

TANIA: "Au, que fots mal bèstia!" (fregant-se el braç)

LAURA: "Millorarem juntes, oi?"

TÀNIA: "I tant!"


S’agafen de les mans.
Veiem a les dues amigues estirades.
Comença a sonar una música. 


ESCENA 17 - SEQÜÈNCIA ELABORADA

TANIA (en off): "Aquella nit pensava que no sobreviuria.
Pensava en tot el que no podria tornar a fer, 
en tot el que m'hauria perdut.
Perdre-ho tot per una nit. 
Per unes quantes copes d'alcohol.
Quin preu més alt, no?

Però ara tampoc me'n "arrepenteixo" de res,
gràcies a això he après a valorar-ho més tot plegat.
Potser quan estem a punt de perdre-ho tot sembla que valorem més
el que tenim. Aprenem què tot és fugaç, que avui les coses hi són i en un segon poden marxar.

És clar que seguiré sortint i que de tant en tant beuré,
però ara sé fins a on vull i fins a on no vull arribar.

A partir d'ara vull passar-m'ho bé de mil maneres, 
i, sobretot, vull gaudir i valorar tot el que abans passava per alt."

A càmera lenta.
1. Rient amb les amigues al menjador de l’institut.
2. Llegint un llibre sota un arbre.
3. Amb la mare al sofà mirant la tele.
4. Al bus anant a l'institut. Primer pla.
5. Jugant a hoquei. Rient.
Congelat en primer pla.

---------------------------------------------------

REPARTIMENT:

TÀNIA: MIREIA

LAURA: MARIONA

HÈCTOR: NIL

LAIA: LAIA

JÚLIA: MAR

JORDI: MARC

FIGURACIÓ FESTA: TOTS I TOTES

MARE: MIREIA (PROFESSORA)

DOCTOR/A: ???

---------------------------------------------------

DESGLÒS I PLA DE RODATGE:

BLOC 1: Dimarts 26 de novembre (de 9h a 11h GESPA)
ESCENES: 16 i 17.4
LOCALITZACIÓ: Gespa + Bus
PERSONATGES: Tània i Laura 
MATERIAL: Dos vestuaris Tània i motxilla.


BLOC 2: Divendres 29 de novembre (de 9h a 11h a l'Institut)
ESCENES: 17.1, 17.2, 17.5 i veu en off
LOCALITZACIÓ: Institut (menjador i pista) i parc.
PERSONATGES: Tània, amics i jugadores de hoquei
MATERIAL: Llibre, motxilla i equitación hoquei, estics i pilota de hoquei.

BLOC 3: Dimarts 3 de desembre (de 9h a 11h CAP)

ESCENES: 2, 14 i 15

LOCALITZACIÓ: CAP (sala d'espera i habitació)

PERSONATGES: Tània, amics, mare i doctor.

MATERIAL: Vestuari festa, bata doctor i carpeta, "fonendo".

BLOC 4: Dimecres 11 de desembre (de 16h a 20h FESTA)
ESCENES: 7, 8, 10 i 13.

LOCALITZACIÓ: Festa.

PERSONATGES: Tània i amics.

MATERIAL: Casc moto, vestuari festa, gots de plàstic, fantes, font d'aigua.

BLOC 5: Divendres 20 de desembre (de 8h a 10h CASA)

ESCENES: 4, 5, 6, 9 i 12.

LOCALITZACIÓ: Casa (Cuina, habitació, entrada i menjador)

PERSONATGES: Tània i mare


MATERIAL: Vestuari mare x2, vestuari insti i festa Tània + pijama, motxilla, peluix o foto i casc moto.

Comentaris