NI UN GRAM MÉS (2023-2024)


NI UN GRAM


ESCENA 1 – SALA D’ESPERA METGE – INTERIOR / DIA


L’HELENA mira el mòbil a la sala d’espera. 

Sona un fil musical d’ambient. Hi ha NOIES JOVES esperant.

Al mòbil apareixen noies posant. Fa scoll, noies i més noies.

L’HELENA d’aprop.


HELENA (en off): “Em dic Helena i quan tenia 15 anys 3 mesos i 18 dies estava a una sala d’espera d’una consulta psicològica. Hi anava dos cops per setmana. Dilluns i dimecres. Amb la doctora Àlvarez. 

No parava de fer-me preguntes i jo, normalment, no tenia ganes d’explicar-li res. Quantes sessions devia portar amb ella? 8? 9? 143? 832?... no ho sé, masses.”


De sobte, arriba la DOCTORA amb un carpesà a la mà.

                   

DOCTORA: “Helena?”


L'HELENA s’aixeca.


HELENA: “Sí.”


DOCTORA: “Per aquí.”


Surten les dos. La càmera segueix a l’HELENA per darrere.


HELENA (en off): “Em van diagnosticar Transtorn de la Conducta Alimentària: una malatia mental que, segons la doctora, et fa patir alteracions en la forma de pensar, de sentir i de comportar-te amb l’alimentació, el pes o l’aspecte físic.”


ESCENA 2 – CONSULTA PSICÒLEG – INTERIOR / DIA


Veiem els peus de l’HELENA pujant a una bàscula.


DOCTORA: “Helena, si us plau...

Pots treure’t les pedres de les butxaques?”


L’HELENA enfonsa la mà a les butxaques i li dona a la DOCTORA.


 DOCTORA: “Per què ho fas això?” 


HELENA: “Ho sento.” (Avergonyida)


DOCTORA: “A veure, ensenya’m els braços.”


L’HELENA li ensenya els braços.


DOCTORA: “Vull veure que no t’hagis fet lesions. (mentra la inspecciona) Ho saps, oi que hi ha noies que s’autolesionen? 


HELENA: “Sí...”


DOCTORA: “Ho fan per que el dolor els 

evadeix de les ganes de menjar.”


HELENA (en off): “Al principi no entenia perquè havia d’estar allà i aguantar sempre les mateixes preguntes; Que si havia menjat? Que si em mirava al mirall? Que com em veia? Que si parlava amb els meus pares de com em sentia?...


ESCENA 3 – LAVABO CASA – INTERIOR / DIA


L’HELENA està davant del mirall mirant-se la panxa. De cara i de perfil. Amaga panxa. 


HELENA (en off): “No sé ben bé com va començar tota aquella obsessió. Suposo que, com moltes altres noies, no m’agradava el meu cos i això em feia sentir insegura i vulnerable.


Mentre es posa un jersei ample i es mira.


HELENA (en off): "Per amagar-lo, vaig començar 

a posar-me roba ample.”


MARE (des de fora): “Helena! Què fas? 

Faràs tard a l’institut!”


ELENA: “Ja vaig, mama!”


Surt.


ESCENA 4 – CUINA CASA – INTERIOR / DIA


Pla detall d’un entrepà mentre la MARE col·loca l’embotit.

La càmera puja fins veure a la MARE preparant l’esmorzar.

L’HELENA camina pel passadís amb la motxilla a l’esquena i entra a la cuina amb la motxilla i li fa dos petons.


ELENA: “Adéu, mama!”


MARE: “Espera Helena, l’entrepà.” (mentre li dona)


ELENA: “Gràcies! Fins després!”


Passa pel costat del GERMÀ que està a la taula esmorzant un bol de Kellogg’s. El despentina afectuosament.


HELENA: “Adéu, capgrós.”


GERMÀ: “Ai, deixa'm estar.” (molest)


L’HELENA surt i el GERMÀ segueix menjant els Kellogg’s.


ESCENA 5 – CARRER – EXTERIOR / DIA


L’HELENA passa pel carrer i llença l’entrepà a una paperera. 

S’allunya carrer avall.


HELENA (en off): “A vegades, d’amagat, llençava l’esmorzar a la primera paperera que trobava i, d’altres vegades, li deia a la meva mare que esmorzava a l’institut i a les amigues els deia que ja havia esmorzat a casa. La meva vida va començar a ser una muntanya de mentides.”


ESCENA 6 – AULA INSTITUT – INTERIOR / DIA


Mentre la PROFESSORA explica el temari l’HELENA escriu al quadern. 

Mira al costat.

Unes NOIES comenten a cau d’orella mentre la miren.

Li llencen una nota.

L’HELENA l’obre: “Helena balena!” i el dibuix d’una balena.

L’HELENA les mira i les NOIES es riuen d'ella inflant les galtes.

Surt de classe corrent.


PROFESSORA: “Helena!? A on vas!?” (extranyada)


ESCENA 7 – LAVABO INSTITUT – INTERIOR / DIA


L’HELENA està plorant a dins del lavabo.


HELENA (en off): “Crec que aquella nota em va fondre alguna cosa dins del cervell. Vaig estar hores plorant al lavabo. Realment, la gent no sap el mal que pot fer amb un simple comentari sobre el seu cos d'algú altre. No podem saber com l’altra persona el reb. Ni com pot canviar la seva vida per complet. 


Surt a fora i s'costa al mirall, es mira de dalt a baix.


HELENA (en off): “En el fons l’únic que volia es que m’estimessin i poc a poc vaig deixar d’estimar-me a mi mateixa.”

ESCENA 8 – HABITACIÓ HELENA – INTERIOR / DIA


L’HELENA estirada al llit amb una llum puntual.

Al buscador del portàtil posa. “Cómo adelgazar.” 

Prem enter.

Una influencer “guapa” fa recomancions de dieta.


HELENA (en off): “Exacte, era allò! Davant meu! Tan simple! Com no ho havia vist abans!? Només calia perdre pes i així la meva vida podría canviar."


ESCENA 9 – CUINA CASA – INTERIOR / DIA


La càmera segueix a l’HELENA que entra a la cuina. 


HELENA: “Què hi ha per sopar?”


MARE: “Macarrons.”


HELENA: “Macarrons? En serio?” (amb pal)


MARE: “Sí, què passa? Si t’encanten.”


HELENA: “No sé... Prefereixo amanida, mama.”


MARE: “Amanida? En comptes de macarrons?”


HELENA: “Ai, sí. Em ve de gust.”


MARE: “Doncs no n’hi ha d’amanida.”


HELENA: “Tranquil·la mama, no et preocupis. 

Ja la faig, és un moment.”


En negre s’obre la porta de la nevera. L’HELENA rebusca.


HELENA (en off): “La clau era: res de greix, ni de sucre. 

Era fàcil. Molt fàcil! O almenys m'ho semblava.” 


Treu un enciam i alguns tomàquets i tanca. Negre.


ESCENA 10 – LAVABO CASA – INTERIOR / DIA


La bàscula marca 49. 


HELENA (en off): “L’obsessió va anar creixent i en poc temps vaig començar a fer una dieta estricta i a fer esport, molt d’esport. 

Durant tot el dia, des de que em llevava fins que m’anava a dormir, només pensava en el mateix. Estar més i més prima. No era capaç de veure que tenia un problema.


Es renta les dents.


HELENA (en off): “Cada vegada tenia més ansietat i estava més trista i irritable. També vaig començar a distorsionar la imatge mental que tenia del meu cos. Cosa que feia que encara estigués més trista i amb l’autoestima pels terres.”


ESCENA 11 – HABITACIÓ HELENA – INTERIOR / NIT


L’HELENA està a l’habitació fent abdominals.

Es posa al llit. Apaga el llum de nit. Il·luminada per la finestra. Dona voltes d’un costat a l’altre.


HELENA (en off): “La meva ment es consumia en pensaments negatius cap a mi mateixa. Em sentia completament sola. Aïllada. I aquella soledat m’acompanyava a tot arreu i en tot moment; a l’institut, a casa, al gimnàs, al carrer, al centre comercial... 

A tot arreu. No hi havia escapatoria.”


ESCENA 12 – PASSADÍS INSTITUT – EXTERIOR / DIA


L’HELENA està amb algunes AMIGUES al passadís de l’institut.


AMIGA 1: “Helena, hem quedat aquesta 

nit per anar a sopar totes, vens, no?”


ESCENA 13 – MCDONALD’S – EXTERIOR / DIA


Imatges ràpides de totes al burguer menjant. 

Plans detalls de les boques mastegant, agafant patates.

Ella plantada, com una estatua, mirant-les, beu una aigua.


HELENA (en off): “Havia de posar alguna excusa depressa.”


ESCENA 14 – PASSADÍS INSTITUT – EXTERIOR / DIA


HELENA: “Eeeehh, que vaaaaa...  no puc... liiii... 

li vaig dir a ma mare que soparia amb ella avui.”


AMIGA 2: “Què dius? Va vine, tia!”


HELENA: “Que no, que no puc, en serio.”


AMIGA 3: “Tu t’ho perds.”


Segueixen parlant.

Veiem a l’HELENA que les escolta.


ELENA (en off): “Amb mentides i excuses cada vegada m’allunyava més i més de les meves amigues. 

A poc a poc m’estava quedant completament sola. 

Sola amb la meva malaltia.”


ESCENA 15 – BOSQUET – INTERIOR / DIA


Plans de l’HELENA corrent pel bosc. Amb roba de xandall.


HELENA (en off): “Al final, tot el que menjava era un suc de taronja al dia i no podia parar de fer exercici i de contar calories. 

Cada vegada que superava un repte en tenia un altre. 

Quan vaig baixar dels 50 kilos volia arribar als 45. 

Vaig perdre completament el control."


De sobte l’HELENA s’atura respira cansada. Sona el batec del cor.


HELENA (en off): “Fins que un dia el meu cos 

va dir prou. Vaig patir una arrítmia cardíaca. 

Es veu que és molt freqüent en casos d’anorexia."


Es mareja i cau.

La càmera gira cap al cel i es queda en blanc. Piiiiiiii...


HELENA (en off): “Aquella arrítmia, estar a l’umbral de la mort, va suposar un abans i un després en la meva malaltia.”


ESCENA 16 – HABITACIÓ MARE – INTERIOR / DIA


La MARE a les fosques de lluny, en un racó de l’enquadrament. 

Truca per telèfon. S’escolten els tuts del telèfon.


MÒBIL: “Clínica CITEM, digui?”


MARE: “Hola, volia sol·licitar atenció psicològica.”


MÒBIL: “És per vosté?”


MARE: “No, és per la meva filla.”


MÒBIL: “Molt bé. Digui’m el nom i l’edat de la seva filla.”


MARE: “Helena Hernández Ruíz, té 15 anys.”


MÒBIL: “Quina simptomatologia presenta?”


MARE: “No ho sé, no menja res... i no para de mentir.”


MÒBIL: “Podría especificar una mica més, si us plau?”


MARE: “Sí, talla el menjar en bocinets petits, sempre vol cuinar ella però després no menja res. I no para quieta, sempre està fent exercici, encara que estigui asseguda.”


MÒBIL: “Sap quin és el seu pes i l’alçada.”


MARE: “No, no ho sé...”


MÒBIL: “Molt bé, li explico... hauríem de fer una primera visita per fer un diagnòstic del cas i a partir d’aquí faríem un seguiment i un acompanyament psicològic tant a ella com a la família.”


MARE: “D’acord, el que calgui, però ajudi’ns, si us plau.”


MÒBIL: “A veure, el dimarts a les 18h els aniria bé venir?”


MARE: “Sí.”


MÒBIL: “Perfecte, doncs els agendo per dimarts amb la Doctora Àlvarez i els explicarem millor tot el protocol.”


MARE: “Perfecte, gràcies.”


MÒBIL: “Gràcies, fins dimarts.”


MARE: “Fins dimarts.”


La MARE penja i es posa a plorar desconsolada. 


HELENA (en off): “La meva mare va trucar a una clínica especialitzada en TCA. Estava desesperada i necessitava l’ajuda d’algú. 

Suposo que no hi ha res que et prepari per viure una situació així.”


ESCENA 17 – CUINA CASA – INTERIOR / DIA


En un plat, enmig de la taula, hi ha una truita a la francesa. La càmera puja fins veure a l’HELENA que dona voltes entorn la taula. 


HELENA: “No m’ho menjaré mama!” (molt nerviosa)


MARE: “Però, per què?”


HELENA: “Perque no!”


MARE: “No pot ser! Has de pujar pes Helena. 

És el que ha dit la doctora.


HELENA: “I què? M'és igual el que digui la doctora?”


MARE: “No et vols curar? De debò?”


HELENA: “Joder, mama!”


MARE: “Joder, què? Que no ho veus?

Una mossegada petita ni que sigui.”


HELENA: “Que no! Que no puc!”


MARE: “No ho entenc, de debò que no ho entenc.

A veure, què has menjat avui?


HELENA: “He menjat... (pensa) un entrepà a l’institut.”


MARE: “No t’has menjat cap entrepà avui!”


HELENA: “Mama, joder. Deixa’m estar!”


MARE: “No! No et deixo estar!”


La MARE agafa el plat i s’hi acosta.


MARE: “Que et menjis la truita, hòstia!” (forçant-la)


HELENA: “Què fas!? Deixa’m estar!!” (L'aparta)


El plat cau a terra i es trenca.


MARE: “Ho veus!? Veus que has fet!?”


HELENA: “M’és igual, tampoc me l’hagués menjat.”


L’HELENA marxa enfadada. 

La càmera segueix a l’HELENA per la casa fins l’habitació. 

La mare a terra recull el plat trencat i els trossos de truita.


HELENA (en off): “Els àpats era el pitjor moment del dia. Esmicolava el menjar, anava lenta perquè qui tenia enfront es canses d’observar-me i no veies que no menjava. Bebia molta aigua per sentir-me tipa, m'aixecava i anava al lavabo mil vegades, deia que tenia pressa per marxar... qualsevol excusa servia per evitar aquell moment.”


ESCENA 18 – CONSULTA PSICÒLEG – INTERIOR / DIA


L’HELENA d’esquenes a càmera.


HELENA: “De debò no em pots dir el pes? Si us plau.” (suplicant)


DOCTORA: “No Helena. Ni bàscules, ni miralls. 

Ho hem parlat mil vegades.”


HELENA: “No és just, hòstia!”


DOCTORA: “El que no és just? Es pel teu bé.”


HELENA: “Pel meu bé? De debó?” (enfadada)


DOCTORA: “Sí Helena. No ho veus? No tenim més marge. 

Si no pujes de pes aquesta setmana t’haurem d’ingressar.”


HELENA: “Com? Què vol dir ingressar?”


DOCTORA: “El teu estat clínic és límit. Hi ha risc de complicacions greus i tens simptomes clars de depressió.


HELENA: “Però...”


DOCTORA: “Seria un ingrés hospitalari de dia. 

Aniries a l’institut al matí i després estaries a l’hospital.”


HELENA: “No ho entenc...”


DOCTORA: “El què no entens? 

No ets conscient de lo malament que estàs, oi?” 


L’HELENA surt de la consulta.


DOCTORA: “Helena, a on vas? No hem acabat!”


ESCENA 19 – CARRER – INTERIOR / DIA


La càmera la segueix pel carrer fins a un cotxe i entra.


ESCENA 20 – COTXE – INTERIOR / DIA


L’HELENA entra al cotxe, seu darrere i tanca la porta.

Veiem els ulls de la mare pel retrovisor.


MARE: “Surts d'hora, no?"


HELENA: "Sí, hem acabat abans..."


MARE: "I... què tal? Com ha anat?"


HELENA: “No ho sé...” (enfadada)


MARE: “Però què t’ha dit?”


HELENA: “Ai, mama... El de sempre.”


MARE: “Ostres, em podries explicar una mica, no?


HELENA: “Jo que sé, diu que si no pujo de pes aquesta setmana m’hauràn d’ingressar a les tardes.”


Silenci.


MARE: “I què penses fer?”


HELENA: “No ho sé.” (pensativa)


Silenci.

Apareix una mà amb un Donette des del seient del costat.

L’HELENA mira al costat.

Veiem al GERMÀ oferint-li el Donette.


GERMÀ: “Té.”


L’HELENA agafa el Donette.


GERMÀ: “Es diu gràcies.”


HELENA: “Gràcies.” (pensativa)


Comença a sonar una música: De toujours - Dirk Maassen



L'HELENA mira el Donnette pensativa.


DOCTORA (en off): “Si no pujes de pes 

aquesta setmana t’haurem d’ingressar.”


DOCTORA (en off): “El teu estat clínic és límit. 

Hi ha risc de complicacions greus i tens simptomes de depressió.


DOCTORA (en off): “No ets conscient de lo malament que estàs, oi?”


A poc a poc es porta el Donette a la boca i fa una queixalada. Mastega.

La MARE la mira pel retrovisor i arrenca el cotxe.

Des de fora veiem com marxa el cotxe.

Veiem a l’HELENA mirant per la finestra del cotxe. Menjant el Donette.

Veiem el paisatge passant per la finestreta.

Les linies de la carretera.


HELENA (en off): “Aquell dia, a dins del cotxe, vaig començar a ser conscient que estava molt malalta. 

Tot i que sabia que no seria fàcil, havia de recuperar com fos el control sobre la meva vida. 

Potser aquella petita mossegada va ser la primera 

passa d’un llarg camí de recuperació.”


ESCENA FINAL 21 – VARIS ESPAIS – CÀMERA LENTA?


Imatges a càmera lenta:

Amb les AMIGUES.

Menjant amb la MARE a la cuina. Xerrant i rient.

Passa per l'aula i les NOIES a classe li inflen les galtes i riuen i ella els fa una ganyota/peineta.

Es mira al mirall.

Amb la DOCTORA es pesa, es posa les mans a les butxaques i les treu buides.


HELENA (en off): Crec que no hi ha una única raó per patir un transtorn de la conducta alimentària. Jo només volia que la gent m’estimes, que em miressin i que pensessin que era guapa.”


HELENA (en off): “Amb el temps em vaig donar compte que la bellesa no té res a veure amb ser perfecte, de fet, ningú ho és. Cada persona és diferent i cadascú té la seva propia bellesa, aquesta singularitat ens fa ser nosaltres mateixos. Especials i únics.


HELENA (en off): “L’anorexia no és una broma, és una malaltia mental greu. Jo, després de 10 anys, puc dir que m’he recuperat per complet, però n’hi ha d’altres que han passat pel mateix i no han tingut la mateixa sort. Persones que segueixen lluitant i patint, amb recaigudes i passant per un infern. I, fins i tot, en els pitjors dels casos, perdent-hi la vida.”


HELENA (en off): “No recordo exactament com va començar tota aquella obsessió, però si recordo estar esgotada de lluitar contra el meu propi cos. Farta d’aquells pensaments autodestructius que m’estaven consumint per dins." 


ESCENA 22 – COTXE – INTERIOR / DIA


L'HELENA mirant el paisatge per la finestreta.


HELENA (en off): "Aquell dia, a dins del cotxe, suposo que vaig decidir que volia començar a estimar-me i a acceptar-me tal i com era. 

Que volia lluitar per tornar a somriure de nou.”


Mirant a la llunyania somriu.


------------------------------------------------------------


REPARTIMENT:


HELENA: Maria

DOCTORA: Lui

MARE: Lidia

GERMÀ PETIT: Marc Font (1r d'ESO)

NOIES BULLYING AULA (x2): Andrea i Estel

PROFESSOR/A: Albert

AMIGA 1: Aina i Martina

AMIGA 2: Carla

AMIGA 3: Pau

FIGURACIÓ: Totes


------------------------------------------------------------


PLA DE RODATGE:


DIA 1:

LAVABO INSTITUT: 10 d'abril 9h

Escena 7

Personatges: Helena

Material: Roba institut 1.


DIA 2: 17 d'abril de 9h

BOSQUET + CARRER

Escenes: 5 i 15

Personatges: Helena

Material: Roba institut 1 + Entrepà + Roba esportiva.


DIA 3: 22 d'abril a les 12:40h

INSTITUT 2: PASSADÍS INSTITUT

Escenes: 12 i 14

Personatges: Helena i amigues

Material: Roba institut 2.


DIA 4: 29 d'abril a les 12:40h

INSTITUT 1: AULA

Escenes: 6 (+21)

Personatges: Helena, Noies i porfessor/a

Material: Roba institut 1 (Idem lavabo i carrer) Nota.


DIA 5: 8 de maig (tot el matí) + Lidia i germà

CASA

Escenes: 3, 4, 8, 9 10, 11, 16 i 17 (+21)

Personatges: Helena, mare i germà.

Material: Jersei ample, Kellog's i pa i embotit. Paper de plata. Portàtil. Bàscula. Respall de dents. Pijama i llumet de nit. Truita.


DIA 6: 15 de maig (Lidia i germà petit) de 9h 

CARRER I COTXE

Escenes: 19, 20 i 22.

Personatges: Helena, mare i germà.

Material: Roba 3. Donettes.


DIA 7: 22 de maig de 9h a ??? (La LUI)

CAP

Escena: 1, 2 i 18 (+21)

Personatges: Helena, Doctora + Noies figuració

Material: Roba 3. Bàscula, bata doctora, pedres. 


DIA 8:

HAMBURGUESERIA

Escenes: 13

Personatges: Helena i amigues

Material: Hamburguesses i refrescs.


DIA 9: 29 de maig a les 9h

VEU EN OFF

Personatges: Helena

Comentaris