MORFEMA (2022-2023)

INFORMACIÓ GENERAL:
  • Entre un 10 i un 20% dels menors pateixen abusos sexuals infantil (Consell d’Europa)
  • La franja d’edat on hi ha més perill de patir abusos sexuals se situa entre els 8 i els 12 anys.
  • L’abús sexual pot durar anys, de vegades fins l’edat adulta.
  • Molts casos d’abús sexual infantil mai arriben a revelar-se.
  • En un 80% la persona abusadora forma part del cercle de confiança de l’infant
L’abús sexual infantil fa referència a qualsevol activitat sexual (iniciada per una persona adulta o per un altre infant o adolescent que tingui avantatge sobre la víctima, ja sigui per edat, dimensió, maduresa intel·lectual o posició de poder) en la que el nen o la nena és utilitzat com a objecte de gratificació sexual. 

Contràriament al que es creu, l’abús sexual infantil és majoritàriament perpetrat per persones conegudes pels infants, com ara familiars, amics de la família, o altres persones del seu cercle íntim. 

Un infant és abusat quan està exposat a contacte físic de naturalesa sexual, però també pot patir abús sexual infantil sense contacte físic.

Abús sexual amb contacte físic :
  • Tocar els genitals dels infants per raons que no tenen cap relació amb la seva cura.
  • Forçar l’infant a tocar els genitals d’algú altre o jugar a jocs sexuals.
  • Forçar l’infant a masturbar-se.
  • Penetració – posar objectes o parts del cos (dits, llengua o penis) dins de la vulva, vagina, boca o anus del nen o nena. 
Abús sexual sense contacte físic:
  • Ensenyar material pornogràfic a l’ infant.
  • Ensenyar els propis genitals o els d’ algú altre a l’infant.
  • Despullar a l’infant (sense relació amb la cura del nen o nena)
  • Fer fotografies del nen o nena en posicions sexuals.
  • Motivar l’infant a veure o escoltar actes sexuals – ja sigui a la realitat o digitalment (mòbil, Internet)
  • Parlar amb el nen o nena de sexe, anant més enllà del que és l’educació sexual. 

MANTENIR EL SECRET:

L’abús sexual infantil passa en secret. La resta de la família – incloent l’altre progenitor, en cas que l’abusador sigui un d’ells- habitualment no sospiten que alguna cosa està passant. L’infant normalment se sent perdut, no sap a qui explicar-li o com dir-ho. Per tal de mantenir l’abús en secret, la persona abusadora pot utilitzar la pròpia por, vergonya o sentiment de culpa de l’infant pel que està patint o ell imposarà el silenci per mitjà d’amenaces, xantatges, o càstigs. De vegades, l’abusador pot subornar al nen o nena, o convèncer-lo que el que està passant és normal. 

DETECCIÓ:

Resulta fonamental crear vincles afectius sòlids amb els nostres infants dia a dia. Si sabem com es comporten normalment, ens serà més fàcil reconèixer qualsevol canvi. Hem de parlar amb els nens i nenes, demanar-los la seva opinió i animar-los a expressar la seva voluntat. Si percebem que els infants s’aïllen, que canvien el seu estat d’ànim haibutal o ens diuen que no vol quedar-se o passar temps amb certa persona, podria ser un senyal que aquesta persona li està generant malestar. Tenir cura d’un infant és un repte. Com a persones adultes som responsables del seu benestar.

Els infants poden reaccionar de diferent manera davant l’abús – això dependrà de la seva edat, característiques personals o de la pròpia experiència. Els únics signes que són indicadors d’abús sexual infantil són l’embaràs d’una nena, malalties de transmissió sexual o restes de semen a la vagina o anus del infant. La resta de símptomes, poden ser indicadors tant d’abús sexual com d’altres tipus situacions que puguin generar patiment en l’infant, com un divorci dels pares, la mort d’un membre de la família, un amic o animal, problemes a l’escola, etc. No obstant, si apareixen diversos dels següents símptomes seria necessari que els pares o cuidadors prestessin més atenció al nen o nena i preguntar per saber què està passant.

SENYALS:

  • Evitar a tota costa quedar-se sol amb algun membre de la família.
  • Mostrar por a un adult en concret o no voler estar en contacte amb aquest.
  • Intentar parlar de l’abús de manera indirecta – utilitzant pistes (dient que els han dit de guardar un secret, fer preguntes sobre si la família es trencaria o investigar si realment podrien posar a la presó a algú)
  • Descriure comportament d’un adult que indiquin que la persona està intentant seduir a l’infant per tal d’abusar-ne.
  • Sembla tímid i deprimit, amb queixes que li fa mal alguna cosa.
  • Problemes al dormir.
  • Comença a tenir comportament agressius o d’auto-lesions.
  • Mostra problemes de salut que poden indicar abús sexual – dolor a la vulva, penis o anus.
  • No voler anar a l’escola o de sobte tenir problemes per concentrar-se i aprendre.
  • Millora les notes de l’escola.
  • Enuresis o encopresis.
  • Pèrdua de la gana.
  • Baixa autoestima.
  • No vol passar temps amb els companys ni jugar amb ells.
  • Mostra comportaments sexuals no adequats a la seva edat – masturbar-se en públic, utilitzar paraules “adultes” per parlar d’activitats sexual o parts del cos, tenir un coneixement sexual inesperat.
GROOMING:

La seducció d’infants a través de les xarxes socials (online grooming) és una relació online entre un nen o nena i una persona adulta, l’objectiu de la qual és abusar sexualment de l’infant. 

Les noves tecnologies fan més senzill la construcció d’un vincle proper i íntim amb l’infant sense que els pares en tinguin coneixement. El contacte pot prendre la forma d’una relació emocional on l’abusador assumeix el rol d’un noi o noia i s’esforça per fer que el nen o nena s’enamori d’ell o d’ella; o es pot donar una relació de mentoria on l’agressor té un rol de tutor, guia, ple de comprensió i recolzament, desitjós d’ensenyar al infant.

Per tal d’obtenir el seu objectiu, l’agressor construeix un fort vincle emocional amb el nen o nena utilitzant diverses tècniques de manipulació i falsificant la seva identitat. 

CYBERBULLYING: 

El cyberbullying o ciberassetjament és una conducta que implica enviar o publicar, via Internet o mòbils, continguts i materials que van destinats a fer mal a una altra persona. De vegades, aquests comportaments poden tenir un caràcter sexual. Els infants i adolescents que utilitzen Internet, normalment no són conscients del mal que poden arribar a causar. De vegades, ataquen els companys utilitzant contingut amb connotacions sexuals, es riuen de la sexualitat dels companys, creen fotomuntatges, comparteixen vídeos abusius. Pot ser que sigui només per “riure una estona” i enviïn links de pàgines de pornografia. Una víctima d’aquests comportaments pot no patir un mal físic però es pot convertir en una font d’experiència traumàtica i comportar una visió d’ell o d’ella mateix distorsionada. 

SEXTING:

La conducta del sexting és una tendència força alarmant entre adolescents i és un fenomen perillós, que consisteix en enviar arxius de multimèdia amb contingut de caràcter sexual. Els principals factors que determinen aquest comportament són típics de l’etapa de l’adolescència com el desig de passar-s’ho bé, la fascinació i l’interès pel sexe, la manca d’experiència, la curiositat o la timidesa. Les conseqüències d’aquest fenomen poden ser molt serioses. Les imatges poden ser utilitzades i publicades a Internet per tal de fer una broma, ridiculitzar o venjar-se (per exemple, després d’haver trencat una relació de parella). Aquest tipus de situacions són freqüents també en casos de xantatge on el que rep les imatges amenaça amb revelar-les en una publicació a Internet, intentant extreure diners o altres continguts sexuals de la víctima (sextorsió). 

SEGURETAT: 

5 regles que cal saber per prevenir l'abús: 

1) Les parts íntimes són privades.
2) El teu cos és teu.
3) No vol dir no.
4) Explica els secrets que et preocupen.
5) Explica-ho, algú et podrà ajudar.

Els infants que pateixen abusos sexuals normalment es senten aïllats, creuen que no poden confiar en ningú degut al que els ha passat. Estimen als seus pares i als familiars però no saben com reaccionaran davant la notícia. Els nens o nenes se senten avergonyits, volen protegir a les persones que estimen i no volen arruïnar la vida de la família. Revelar un abús sexual infantil és especialment difícil si l’agressor és algú de la família; en aquestes situacions, una persona anònima pot ajudar a l’infant a controlar les pors i ajudar-lo a escollir la millor manera de fer front a la situació.

TRENCAR EL SILENCI:

Les raons més freqüents que motiven una revelació són:
  • Parar l’abús
  • Buscar suport emocional
  • Necessitat d’explicar-ho
  • Protegir els altres
  • Buscar justícia
  • Informar
  • Tantejar la situació
  • Fer-ho per accident o de manera no planificada
ACTUAR: 

Probablement estarem en xoc i desconcertats. Potser no entenem de què ens està parlant l’infant. Segurament, també pensem que és culpa nostra per no haver-lo protegit. Aquests pensament i emocions són normals, i ens poden arribar a bloquejar i fer que la revelació sigui més difícil pel nen o nena. De vegades, una reacció inapropiada pot portar a una retractació, així que és important saber com podem ajudar l’infant en aquest moment tan important.

SI FER:
  • Asseu-te o situa’t a l’alçada de l’infant. Intentar minimitzar la distància física entre tu i el infant, però mantenint sempre espai entre els dos, intenta no intimidar al nen o nena. No forcis al menor a abraçar-te, etc. però pots preguntar-li si ho vol. 
  • Assegura’t que no hi ha cap interferència en la conversa. Tanca les portes, apaga el telèfon, la TV...
  • Intentar comprendre que està passant. Paciència, es pot preguntar “Pots explicar-me què passa?”
  • Mantenir la calma. No importa el que l’infant digui, repeteix les paraules del nen o nena i motiva’l a que segueixi explicant: 
    • “Explica’m més”
    • “Què va passar després?”
    • “I aleshores?”
    • “D’acord, continua”
    • “Gràcies per confiar en mi”

NO FER:

  • Forçar l’infant a donar detalls de l’abús. Segurament necessita temps, ja que estarà avergonyit o espantat. Si pressionem massa, la necessitat d’entendre allò què està passant pot ser que bloquegi la revelació i resultar contraproduent. 
  • Culpabilitzar al nen o nena. Per exemple, no li hem de fer preguntes com “per què no vas marxar?” o “per què no m’ho vas explicar abans?”... Ja que aquestes preguntes suggereixen que el infant no es va comportar com hauria i això fa que també sigui la seva culpa. 
  • Reaccionar de manera descontrolada, però tampoc fer com si res hagués passat. No mostrar impaciència, ni generar una atmosfera de patiment. 
  • Fer promeses que no podem mantenir. Per exemple, no li podem dir que no direm res a ningú sobre el que li ha passat, ja que tenim l’obligació de notificar qualsevol situació que posi en risc a un infant. Tanmateix sí que li podem dir que només ho parlarem amb aquelles persones que ens poden ajudar a que s’aturin els abusos. 
Un cop ens hagi fet la revelació, hem d’explicar-li a l’infant allò que farem després. Han de saber que farem tot el que puguem per protegir-los. Han de saber que no els deixarem sols amb la persona abusadora. També els hem d’avisar que parlarem amb persones que el podran ajudar. 

Després de la revelació el nen o la nena ha de saber que…
  • És bo que ens hagi explicar l’abús que ha patit
  • No estem enfadats amb ell o ella, si no al contrari.
  • Ens creiem allò que ens ha explicat.
  • No és la seva culpa.
  • L'abusador és la persona responsable de la situació (l’únic culpable) i el que ha fet és il·legal.
  • Seguirem els passos per protegir-lo i per parar la situació.
  • Estarem amb ell o ella (l’infant pot beneficiar-se de la nostra presència i suport, a l’hora que ens pot parlar de com es va sentir...)
Com a famílies responsables o persones de referència d’aquests infants, hem de procedir a notificar la situació a les autoritats per tal de que puguin emprendre les accions protectores oportunes. Per tal de rebre l’assessorament necessari pots començar per trucar al telèfon d’atenció a la infància INFÀNCIA RESPON: 116 111 (actiu les 24 hores, 365 dies l’any) o acudir a organitzacions especialitzades en el tema. 


------------------------------------------------------------------------------------------------------

ESCALETES NARRATIVES:


ESCALETA DEFINITIVA:

Capítols: Secret, silenci, l'extorsió, revelació, repercusions, actuar...????
Títol???: Entre nosaltres

Imatges inicials: el so d'un gimnàs sobre negre van apareixent els crèdits. 
Obre imatge. Estan entrenant. Veiem la prota de més aprop. Veiem l'entrenador de més a prop.

Una noia practica un esport. Competeix a l'èlit.
Pateix mirades per part del entrenador.
L'espia a les dutxes, foto.
Tocaments (fa veure que l'ajuda a millorar per mantenir contacte físic amb ella)
Ella s'afarta i marxa.
Ell la crida per parlar al despatx i l'amenaça de que si diu alguna cosa no la portarà als nacionals. "Qui et creurà?" Vine... li passa la ma per la cuixa?
La seva actitid canvia: paralitzada, aïllada, canvi d'humor, insomni...
Calla per por. Guarda el secret.
Aixeca sospites entre la família i/o amistats. Simptomes. No vol que la toquin, ni li facin petons, ni abraçades.
Li explica a la seva millor amiga. Li demana que no digui res o no anirà a les competicions. "Tu no ets culpable de res." "Vull que es mori, en serio!"
La amiga dubta entre dir-ho per cuidar-la o callar per mantenir la amistat.

Posibles desenllaços:

1) L'amiga truca i s'acaba marcant el telèfon d'atenció a la infància.

2) Futur amb sequeles, veiem quan ja es gran quan algú l'abraça o l'acaricia li venen flaixos del que va viure d'adolescent. "Deixa'm!" "Què et passa?" "Res, no em passa res"

3) Somia que fa una cosa (guardar el secret), li va malament i quan es desperta fa la contraria (actua). "Tia, t'haig de dir una cosa."

4) L'intenta matar amb un gavinat, veiem com l'apreta però finalment no pot. Li cau. L'entrenador veu el gavinet. la mira. Es miren. Negre.

----------------------------------------

MORFEMA

ESCENA 1 - GIMNÀS - INTERIOR / DIA



Imatges a càmera lenta de l'ALBA entrenant (60 fps). 

Es posa les mitges bé. 

Es corda les sabatilles.

La cara concentrada. 

Magnesi a les mans a contrallum veiem les partícules. 

Les mans agafen les barres.

El cos s'alça. 

Girant a l'aire.

La caiguda.

Mentre apareixen els crèdits i el títol. Sona una música.


L'ALBA arriba fins a un banc i seu. Respira profund, cansada.

Beu aigua d'una ampolla i surt cap a la pista. Pla buit. Acaba la música.

Al centre les seves companyes escalfen i fan estiraments. 

Ella s'hi afegeix.


ANNA: "Ei, què tal Alba?" (mentre estiren)


ALBA: "Hola. I l'entrenadora?"


ANNA: "No ho saps?" 


ALBA: "No, què passa?" (estranyada)


ANNA: "S'ha fet un esquinç al peu?"


ALBA: "Què dius? Com?" (sorpresa) 


ANNA: "Estava fent paral·leles i 

a la sortida va caure malament."


ALBA: "Hòstia, i no vindrà avui?"


ANNA: "No... crec que en té per un temps" 

(fent que NO amb el cap)


ALBA: "Quina merda! Però… i el campionat d'Espanya? 

Algú haurà de venir a entrenar-nos, no?” (preocupada)


ANNA: “Sí, vindrà el meu tiet a substituir-la.”


ALBA: "Ah sí? (sorpresa) Què bé, em cau súper bé!”

A més, de jove, va anar als jocs olímpics, oi?" (il·lusionada)


ANNA: "Sí..." (amb cara ratllada)


ALBA: "Què et passa? No estàs contenta que vingui?" 

(estranyada)


ANNA: "Eeeeh... sí, sí... està súper bé." (dissimulant)


Mentre estiren, arriba un home per la porta. El JORDI.


JORDI: "Noies! Veniu un moment, si us plau!" 

(amable, picant de mans per avisar-les)


Les noies paren d'escalfar i s'incorporen. Surten cap allà.

S'acosten a ell.


JORDI: "Hola, bona tarda. Em dic Jordi

i us entrenaré aquestes properes setmanes."


DÁMARIS: "I la Sara?" (estranyada)


JORDI: "La Sara estarà de baixa un temps."


INÉS: "Per què? Què li ha passat?"


JORDI: "S'ha fet mal al peu i ha de fer repòs."


MIKA: "I el Campionat d'Espanya?"


JORDI: "Home, esperem que ja estigui bé 

per acompanyar-vos. 

Totes sabeu quins exercicis de competició teniu, oi? 


TOTES: "Sí."


JORDI: "Doncs vinga, va, a entrenar!"

(mentre pica de mans, espavilant-les) 


Les noies surten cap a la zona d’entrenament.

L'ALBA comença a fer exercicis a les paral·leles.

El JORDI s'hi acosta.


JORDI: "Alba, baixa un moment, si us plau."


L'ALBA baixa de les barres i s'hi acosta.


ALBA: "Sí?"


JORDI: "Te'n recordes de mi, oi?"


ALBA: "Clar, ets el tiet de l'Anna."


JORDI: "Com has crescut, mare meva..." (impressionat)


ALBA: "Sí, una mica." (vergonyosa)


JORDI: "Encara recordo com jugàveu de petites a casa amb l’Anna. 

Encara sou tan amigues?”


ALBA: "Sí, molt..."


JORDI: “Et volia comentar… A veure... he estat mirat com entres a les paral·leles i t'hauries d'impulsar més fort amb els braços. 

Mira, vine, t'ajudo."


Van fins a l’inici de les barres. 


JORDI: “Puja.”


L'agafa per la cintura per impulsar-la.

Les mans apretant les cuixes de l'ALBA. Pla detall.

L'ALBA al agafar-la per les cuixes fa cara d'estranyada/ratllada mirant mig enrere.


JORDI: "Millor."


ALBA: “Sí?” (insegura)


JORDI: "A veure, vine.


Torna a baixar.


JORDI: "Sobretot, has d'agafar l’aire just 

quan agafes l'impuls per pujar.

Inspira."


L'ALBA agafa aire profund.

El JORDI li posa la mà al pit.


ALBA: "Ei, què fas?!" 

(aixecant el to i apartant-lo)


L'ANNA els mira de lluny.


JORDI: "Què passa?" (estranyat)


ALBA: "Res, res…" 

(tapant-se els pits amb un braç)


JORDI: “Estàs molt tensa Alba, 

t’has de relaxar."


ALBA: “Sí, sí, perdona.” (ratllada)


JORDI: "I sobretot, recorda d'agafar 

l'aire abans d'entrar, eh."


ALBA: "Sí, si. És clar." 

(encara amb cara estranyada)


JORDI: "Va, seguiex."


El JORDI s'allunya.

L'ALBA el mira estranyada com s'allunya.

L’ANNA mira la situació des de lluny parada.


ESCENA 2 – PORTA GIMNÀS - EXTERIOR / NIT


Totes les noies van sortint per la porta, vestides de carrer. 

Acabades de dutxar (cabells molls) amb les motxilles d’entrenament.

Sona una ambulància de lluny. Anticipació.

DÁMARIS i MIKA marxen juntes i s'acomiaden de l’ANNA i l’ALBA.


DÁMARIS: Adéu, fins dimecres.


MIKA: Adéu.


ANNA I ALBA: “Adéu.”


ANNA: “Què? Com ha anat amb mon tiet?”


ALBA: “Bé, per què?”


ANNA: “No sé, t’ha passat algu abans, no?”


ALBA: “Ah, no, res...” (disimulant)


ANNA: “Res? Segur?” (insistint)


Surt la INÉS.


INÉS: "Adéu!" (marxant)


ANNA: "Adéu, fins dimecres."


ALBA: “Ai, no ho sé, Anna. És que…"


ANNA: “És que, què?”


ALBA: “Res, que no m’ha agradat com m’ha agafat 

per fer els exercicis d’entrada a les barres.”


ANNA: “Com t'ha agafat?” (intrigada)


ALBA: “No sé, ha sigut extrany."


ANNA: "Per què?"


ALBA: "Res, és igual, tia. 

No t’he dit res. Va, anem.”


ANNA: “Vale, vale.” (ratllada i pensativa)


Les dues es posen bé les motxilles d’entrenament i marxen allunyant-se.


ESCENA 3 - CASA - INTERIOR / NIT


L'ALBA entra a casa amb la maleta d'entrenament.


ALBA: "Hola." (fora de camp)


MARE: "Hola Alba." (des de lluny)


ALBA: "Vaig a l'habitació." (fora de camp)


MARE: "Com ha anat l'entrenament? (des de lluny)


ALBA: "Bé." (fora de camp)


MARE: "Ha vingut el Jordi, oi?" (des de lluny)


L’ALBA s'atura i va cap a la mare.


ALBA: "Com ho saps?" (sorpresa)


MARE: "Sí, el Jordi, el tiet de l'Anna."


ALBA: "Sí, però... com ho saps?" (insistent)


MARE: "És que m'acaba de trucar."


ALBA: "Per què?"


MARE: "Per dir-me que et veu una mica 

fluixa pel campionat i que 

hauries d'entrenar una mica més."


ALBA: "No sé, hi ha alguna cosa 

que no m'ha agradat, mama."


MARE: "D'ell? Per què?"


ALBA: "No ho sé."


MARE: "Què dius, Alba? Es preocupa per tu.

A més, t'ajudarà moltíssim.

De jove va anar als jocs olímpics de Sidney."


ALBA: "Ja, però... No sé, no m'ha agradat com 

m'ha agafat per pujar a les barres."


MARE: "Què dius? Ho fa per ajudar-te.

El Jordi és sùper maco.

I a més, és el tiet de l’Anna."


ALBA: "No sé, mama... de debò que 

hi ha alguna cosa en ell que no m'agrada."


MARE: "Va, Alba, si us plau, eh. (amenaçant)

El Jordi és casi com de la família."


ALBA: "Ja, ja ho sé..."


MARE: "A més, no vagis dient això perquè la gent

encara es pensaàan alguna cosa que no és, si us plau, eh."


ALBA: "Vaaaale."


MARE: "Segur, eh?" (mig enfadada)


ALBA: "Que sí. És igual, suposo que no és res. 

Va, vaig a desfer la bossa a l’habitació."


MARE: "No triguis que soparem d'aquí res."


ALBA: "Vale." 


L'ALBA surt.

La MARE es queda pensativa, ratllada. 

Fa que no amb el cap com desestimant que pugui ser res, fa un somriure.


ESCENA 4 - HABITACIÓ - INTERIOR / NIT


L'ALBA està al llit. 

Mirant el mòbil tot a les fosques, només s'il·lumina la seva cara.

L'ALBA deixa el mòbil i s'estira.

A les fosques es queda panxa amunt mirant el sostre pensant.

Entra el so de l'escena posterior. Tall.


ESCENA 5 - PORTA INSTITUT - EXTERIOR / DIA


L'ALBA amb la motxilla camina cap a la porta de l’institut. 

Molta altra gent camina amb motxilles entrant. 

Es troba amb el PAU que l’està esperant a la porta. 


PAU: "Hola, amor."


ALBA: "Bon dia."


Li passa la mà abraçant-la (flash del JORDI tocant-la) i ella l'aparta.


ALBA: "No, Pau!" (mentre l'aparta)


PAU: "Què et passa?" (estranyat)


ALBA: "Ai, res. No em passa res.” 


PAU: "Alba?" (flipant)


ALBA: "Ai, que no em ve de gust, no passa res.

Vaig tirant que faig tard.”


L'ALBA marxa però el PAU l'agafa pel braç. (Detall)


PAU: "Un moment!"


ALBA: "Que no em toquis, joder, Pau!"


PAU: "Què passa?"


Es desfà d'ell i marxa.

El PAU es queda mirant-la ratlladíssim.


ESCENA 5b - AULA - INTERIOR / DIA


L'Alba mira per la finestra abstreta mentre la professora explica temari. Fa que no amb el cap, pensant. Flashos?


ESCENA 6 - GIMNÀS - INTERIOR / DIA 


Els peus de l'ALBA fan l’exercici a la barra.

L'ALBA està entrenant a la barra llarga.

Mira cap al JORDI.

Ell la mira amunt.

Perd l'equilibri i li rellisca un peu i cau a terra.

El JORDI li allarga la mà.

Ella el mira un moment, i finalment l'agafa de la mà (PD) i s'aixeca.


JORDI: "Estàs bé?”


ALBA: “Si, si, no és res.” (mentre s'espolsa)


JORDI: “Estàs molt despistada, Alba. 

Què et passa?"


ALBA: "Res, res, estic bé." 


JORDI: "No ho sé, et veig com tensa

i això no t’ajuda gens en les execucions."


ALBA: "Estic bé, de debò."


JORDI: "Per cert, et volia comentar... Vull parlar amb tu 

quan acabi l'entrenament. Et podràs quedar un moment?"


ALBA: "Per què? Què passa?"


JORDI: "Res, és sobre el Campionat d'Espanya. 

Serà només un moment."


ALBA: "I no m'ho pots dir ara?"


JORDI: "No, aquí no. Vine un moment al despatx al acabar."


ALBA: "Vale." (dubtant)


El JORDI marxa.

L'ALBA es queda ratllada.

La MIKA, la DÁMARIS i l'AINA des de lluny comenten.


MIKA: "En serio, estic farta, és la seva preferida."


DÁMARIS: "Ja... sempre l'està mirant a ella

com ho fa i ajudant-la i a les altres ni ens mira."


AINA: "Ja, jo passo, quina ràbia."


L'ANNA s'acosta a l'ALBA.


ANNA: "Què passa? Què t'ha dit?"


ALBA: "Res, que vol parlar amb mi després."


ANNA: "Per què?"


ALBA: "Ni idea. Del Campionat, diu."


ANNA: "No hi vagis, Alba." (suplicant)


Mentre li agafa la ma.

L'ALBA mira la ma que l'agafa. Extranyada.


ALBA: "Què dius? Què passa?" (estranyada)


ANNA: "Diga-li que has d'estudiar, o jo que sé."


ALBA: "M'ha dit que serà un moment."


ANNA: "Si us plau..."


ALBA: "Què passa? M'estàs espantant, Anna."


ANNA: "Res, res... No passa res.

Vols que t'esperi a fora per marxar juntes?"


ALBA: "No, no cal."


ANNA: "Segur?"


ALBA: “Sí, sí, tranqui.”


ANNA: “Vale.”


Les dues surten a fer exercicis.


ESCENA 7 - DESPATX - INTERIOR / DIA


El JORDI està assegut al despatx. Omplint uns informes a l'ordinador.

L'ANNA pica a la porta i obre. Treient el cap.


ANNA: "Hola?"


JORDI: "Hola Anna, 

no t'esperava a tu, passa, passa." 


L'ANNA entra.


ANNA: "Ah, no? I a qui esperaves?"


JORDI: "Res, a ningú. 

Seu, seu, no et quedis aquí de peu."


ANNA: "No, no vull seure."


JORDI: "Sempre tant tossuda, eh. 

Vols fer el favor de seure?" 

(fent que no amb el cap)


L'ANNA seu.


ANNA: "Et penses que no sé el que intentes?"


JORDI: "No sé què vols dir." (mirant documents)


ANNA: "No la toquis."


JORDI: "Què dius? A qui?" 


ANNA: "A l'Alba. No li facis res, si us plau."


JORDI: "Però què vols que li faci?"


ANNA: "Ja em va explicar com l'agafaves l'altre dia

per pujar a les paralel·les."


JORDI: "Però què dius? Només l'estava ajudant."


ANNA: "Sí, ajudant..." (irònica)

I per què li has dit que vingui ara al despatx?"


JORDI: "Per res, li vull comentar un parell 

de coses sobre el Campionat d'Espanya."


ANNA: "Ah si? I què li vols dir?"


JORDI: "Que la veig molt fluixa pel Campionat...

i que si vol pot venir a les tardes per entrenar més amb mi.”


ANNA: “A les tardes?”


JORDI: “Sí... no ho sé, no la veig en forma.”


ANNA: “Clar que està en forma! L'Alba porta molt temps 

preparant-se per aquest Campionat.” 


JORDI: “Ja ho sé."


ANNA: "I què? Vols que es quedi a 

les tardes quan totes les altres marxin, no?”


JORDI: "Sí, ja he trucat a la seva mare 

i hi està d'acord."


ANNA: "Però... (dubtant) no crec que li calgui entrenar més.

A més, hem d'estudiar pels trimestrals."


JORDI: "Ella vol triomfar amb la gimnàstica, o no?"


ANNA: "Sí, molt! És el que ha somniat des de petita."


JORDI: "A veure Anna... 

(s'aixeca i es col·loca darrere seu)

Si voleu destacar heu de confiar en mi."

Això no és un càstig. 

Simplement li estic oferint entrenar 

més per arribar ben preparada."


ANNA: "Jo no crec que li faci falta entrenar més."


JORDI: (posant-li les mans a les espatlles fent-li un massatge)

"Fes-me cas, sé del que parlo. 

Ella ha de renunciar certes coses si vol arribar lluny."


Pla detall de les mans baixant pels braços.


ANNA: "No em toquis..." (amenaçadora)


JORDI: “Però què et passa? Estàs molt tensa. 

T’has de relaxar."


ANNA: "Que em deixis!"


L'ANNA li treu els braços i s'aixeca de sobte.

Intenta marxar però el Jordi l’agafa del braç. Pla detall.


JORDI: "A on vas? No he acabat de parlar! (canvia completament el to)

Pensa que si vull, puc fer que no vingueu 

cap de les dues al Campionat d'Espanya.”


ANNA: "No ho pots fer això!" (enrabiada)


JORDI: "Ah, no? I qui m'ho impedirà? Tu?"


ALBA: "Saps què? (cridant)

Per mi te'n pots anar a prendre pel sac tu i el campionat."


Es desfà d'ell d’una estrebada i surt corrent.


ESCENA 8 - PASSADÍS - INTERIOR / DIA


L'ANNA camina ràpid pel passadís. Es creua amb l'ANNA.


ANNA: "Ves amb compte, si us plau."


ALBA: "Per què? Què passa?"


ANNA: "Res, no ho sé..."


L'ANNA marxa atrafegada.

L'ALBA es queda uns instants mirant-la confosa. 

Després gira per entrar al despatx.

La càmera es queda davant de la porta que es tanca. 

Traveling d'allunyament.

Comença a sonar una música.



ESCENA 9 - CARRER - EXTERIOR / NIT


L'ALBA va caminant pel carrer amb la maleta d'entrenament. 

Respira profund, taquicàrdica.

Flashos en blanc i negre, 

de la dutxa en cenital, 

del desaigue, 

dels peus d'ella dutxant-se.

Els peus d'ell entren al lavabo i van fins a la dutxa.

Pla Jordi apareixent davant. 

Les seves mans acostant-se. 

Primer pla seu. 

Una gota cau del telèfon de la dutxa. 

Tot esviaixat.

Plans curts, talls ràpids. DESENFOCATS.

Tot desenfocat. Plora. Desencaixada, destrossada.

Amb el cabell tot mullat.

Asseguda a un banc, tot fosc. Amb les mans sobre la cara.

Truca a l’ANNA. 


ALBA: "Va, agafa'l. 

Anna, si us plau." (desesperada)


ORANGE: "Informació gratuita de Orange.

El telefono al que llama està apagado o...


Penja.

Es mira les mans. Es desenfoquen. 

Encara li tremolen les mans.

Plora. Es desenfoca.

Des de lluny al parc.

Sona un despertador.


ESCENA 10 - HABITACIÓ - INTERIOR / DIA


Sona un despertador.

L'ALBA desperta de sobte espantada.

És de dia. Respira profund.

Mira el mòbil.

S'aixeca i surt de pressa.


ESCENA 11 - INSTITUT - INTERIOR / DIA


L'ALBA camina ràpid amb la motxila a l'esquena.

Entra depressa a l'Institut.

Algún alumne més també entra amb la motxila a l'esquena.


ESCENA 12 - INSTITUT - INTERIOR / DIA


L'ALBA puja les escales corrent amb la motxilla a l'esquena. 

Es creua gent en direcció contraria. La miren com puja molt atabalada.


ESCENA 13 - CLASSE - INTERIOR / DIA 


La PROFESSORA està explicant el temari.

De sobte, l'ALBA obre la porta de cop i es queda palplantada, respirant cansada, buscant a l'ANNA amb la mirada. Entra depressa.


PROFESSORA: "Alba, tu creus que és normal 

interrompre així la classe?"


ALBA: "Ho sento! Haig de parlar amb l'Anna." 


Passa de llarg la professora.

          

PROFESSORA: "Alba? Què passa!?" (preocupada)


L'ALBA arriba fins a l'ANNA.


ALBA: "Hem de parlar."


ANNA: "Ara?"


ALBA: "Sí, ara! T’he trucat mil cops, tia!!"


L'agafa pel braç i l’aixeca. 


ANNA: “Però què passa!?” (flipant)


Creuen la classe.


PROFESSORA: "Noies??!! 

Veniu un moment, si us plau."


Surten corrent de classe.


ESCENA 14 - BOSQUET - EXTERIOR / DIA


L'ANNA i l'ALBA estan assegudes.

L'ALBA amb el cap entre els braços.


ANNA: "Alba... (suplicant) Què passa?"

(li passa la mà per l'esquena)


Pausa...


ALBA: "Joder, Anna! Et vaig trucar mil cops ahir!”


ANNA: “Ho sento, em vaig quedar sense bateria.”


ALBA: “No sé, és que últimament et noto súper lluny.”

(retraient-li)


ANNA: “No, que va, què dius?” (dissimulant)


ALBA: "..."


ANNA: “Em pots dir que et passa, si us plau?”


ALBA: “És que no puc." 

(amb el cap entre els braços deixant els ulls a la vista)


ANNA: "És el Jordi, oi?" (comprensiva)


ALBA: (la mira de cop) "Com ho saps?"


ANNA: "Què t’ha fet?" (preocupada)


ALBA: "Ahir a les dutxes... (li costa) 

després de parlar al seu despatx..." (no pot)


ANNA: "No cal que segueixis, Alba, ja ho sé."


ALBA: "El què saps?" (sorpresa)


ANNA: "És que... (li costa) 

a mi també m'ho ha fet."


ALBA: “Què t’ha fet?”


Pausa.


ANNA: “També ha abusat de mi.” (es trenca)


Pausa.


L’ALBA li agafa la ma.


ALBA: "I per què no m'ho havies dit abans?"


ANNA: "Joder, no podia, de veritat que no podia..." (desesperada)


ALBA: "I des de quan?"


ANNA: "Des de fa molt.

El primer cop debia tenir uns 8 anys."


ALBA: "I a tons pares? No els hi has dit res? Mai?" (flipant)


ANNA: "Què vols? És el germà de la meva mare. 

No vull destrossar la meva família." (desesperada)


Silenci.


ALBA: “Però no pots arruïnar la 

teva vida per tapar-ho?”


ANNA: "Em sento tan culpable, joder..."


ALBA: "Culpable? Culpable, de què?

Tu no tens la culpa de res!"


ANNA: “No ho sé… pensava que si callava 

prou temps tot es solucionaria, però no.”


ALBA: "I com pot ser que mai t'hagi notat res?"


ANNA: "No, ni tu, ni ningú."


ALBA: "Vols dir que... (pensant) la teva ansietat... 

no era pels estudis?"


ANNA: "No." (negant amb el cap)


ALBA: "Joder..." (asimilant-ho tot)


Silenci llarg.


ANNA: “Gràcies Alba.”


ALBA: “Gràcies, per què?” (confosa)


ANNA: “Perquè potser mai hagués dit res 

si no m’ho arribes a explicar.”


ALBA: “De debò que no entenc com has pogut 

guardar-ho a dins tant de temps.” (fent que no amb el cap)


ANNA: “No ho sé... em sentia tan sola. 

Em feia tanta vergonya i tenia tanta por de dir-ho...”

(l'Anna es desmorona)


ALBA: “Ja... ho entenc, no passa res.

Eii, no passa res.”

(mentre l’acarona animant-la)


Pausa.


ALBA: “Ho saps que t'estimo molt, oi?”


ANNA: “Jo també t'estimo." (plorant)


ALBA: "Em sap tant greu, joder!”


S'abracen. Comença a sonar una música.



A càmera lenta (60fps) abraçades plorant, cridant. 

De dolor. Càmera lenta.

Música de Olafur Arnalds (Agust, Tomorrow's song o Fyrsta)

Crits distorsionats, plans esbiaixats, curts, detalls, les boques, els punys agafant terra... Entra la veu en off que s'encavalca entre escenes (15 i 16).


ALBA (En off): “D'un dia per l'altre, 

l'Anna va marxar amb els seus pares. 


De la nit al dia, la meva millor amiga, 

va desaparèixer de la meva vida. 


No sé a on va anar, ni si la tornaré a veure. 


Només espero que estigui bé allà on sigui. 

Que pugui refer la seva vida i ser mínimament feliç.


ESCENA 15 - GIMNÀS - INTERIOR / DIA


Càmera lenta. 

Torna al gimnàs al cap de temps. Vestuari adulta!!!

El gimnàs buit, a les fosques.

Ella sola en pla general.

Més curt (americà, en contrapicat) mira l'espai girant sobre si mateixa.

Toca els elements recordant. Plans detall.

Es posa el magnesi i fa exercicis.


ALBA (en off): Gràcies a la meva denúncia van trencar el silenci 

altres noies assetjades per ell. 


Saber que no era l'única,

que n'hi havia d'altres com jo

em va fer sentir una mica menys sola.


Va fer que aquest dolor,

fos una mica més suportable.


...


Fins al cap de molt temps, 

no he pogut tornar a trepitjar aquest gimnàs. 


Aquí, entre aquestes parets, va morir alguna cosa dins meu. 


Aquí vaig deixar de ser aquella nena innocent 

que reia per qualsevol cosa.


...


Suposo, que a tothom li passen coses terribles 

al llarg de la vida. 


Tothom té els seus traumes i les seves cicatrius. 


Potser l’important no és el que ens passa a la vida.

Sinó què fem amb allò que ens passa.


...


Sé que el record de tot això no marxarà mai.

Que no ho puc esborrar i fer com si no hagués passat res.


A la llarga, potser serà com tenir una cicatriu.

 

Una marca que, tot i que amb el temps ja no faci mal, 

em recordarà per sempre allò que un dia vaig viure.


...


No sé ben bé com hagués estat la meva vida sense tot això. 


Però el que si que sé,

és que la meva vida no la canviaria per res del món.


Que les ganes de viure i de ser feliç,

no me les traurà res ni ningú."


Somriu i segueix fent exercicis.

Pla general de l'ALBA fent exercicis. Sola. 

FOS A NEGRE amb el final de la música.


Text. Lletra blanca sobre fons negre.


Una de cada cinc persones patirà abús sexual al llarg de la seva vida. 

Si no en parlem només ens queda la soledat, el dolor i el silenci.


------------------------------------------------


REPARTIMENT:


ALBA: Vinyet

ANNA: Maria

JORDI: Jaume

PAU: Joel

MARE: ???

AINA: Aina

MIKA: Mika

DÁMARIS: Dámaris

PROFESSORA: Mireia???

FIGURACIÓ GIMNÀS: Totes

FIGURACIÓ INSTITUT: Totes


------------------------------------------------


PLA DE RODATGE:


BOSQUET (Dijous 24 de novembre a les 12,40h)

Escenes: 15

Personatges: Anna i Alba

Material: Motxila Alba i Vestuari dia Aula. Aprendre off final!!!


INSTITUT (Dimecres 30 de novembre a les 13,40h)

Escenes: 5b + Off final (al bosquet)

Personatges: Alba 

Material: Vestuari (porta institut JOEL) i Material escolar


GIMNÀS I DUTXES (Dimecres 7 de desembre a les 8h al Ginàstic Tarrassa)

Escenes: 1, 6, 8 i 16

Personatges: Jordi, Anna, Alba, Inés, Dámaris i Mika.

Material: Vestuari entrenador (xiulet?, carpesà?), roba noies entrenament, ampolla d'aigua, tovallola i "top Alba" (que es pugui mullar). Vestuari final (+ madura)


---------------------------------------------------------


DUTXES (dijous 12 de gener a les 12,40h)

Escenes: Flashos entrenador

Personatges: Jordi

Material: Roba entrenador


CASA (Dimecres 18 de gener a les 17h a casa Inés) - GRUP A

Escenes: 3, 4

Personatges: Alba i mare.

Material: Maleta d'entrenament i roba carrer Escena 2 (porta gimnàs), devantal mare. Mòbil (despertador???)


DESPATX (dijous 19 de gener a les 12,40h)

Escenes: 7

Personatges: Anna i Jordi

Material: Roba entrenament Anna??? Paperassa, bolígraf i portàtil?? Trofeus???


PORTA GIMNÀS I CARRER (NIT) - GRUP B 

Dimecres 25 de gener a les 17h al Casal d'avis.

Escenes: 2 i 9 

Personatges: Anna i Alba + Mika, Inés i Dámaris

Material: Bosses d'entrenament + roba de carrer i cabell mullat. 

Segon vestuari Alba pel carrer de nit.


PASSADÍS (Dimecres 25 o dijous 26 de genr)

Escena: 8 

Personatges: Anna i Alba

Material: Roba entrenament?


VEU EN OFF (Dimecres 18 o 25 o Dijous 26 de gener)

Comentaris