ABÚS SEXUAL

INFORMACIÓ GENERAL:
  • Entre un 10 i un 20% dels menors pateixen abusos sexuals infantil (Consell d’Europa)
  • La franja d’edat on hi ha més perill de patir abusos sexuals se situa entre els 8 i els 12 anys.
  • L’abús sexual pot durar anys, de vegades fins l’edat adulta.
  • Molts casos d’abús sexual infantil mai arriben a revelar-se.
  • En un 80% la persona abusadora forma part del cercle de confiança de l’infant
L’abús sexual infantil fa referència a qualsevol activitat sexual (iniciada per una persona adulta o per un altre infant o adolescent que tingui avantatge sobre la víctima, ja sigui per edat, dimensió, maduresa intel·lectual o posició de poder) en la que el nen o la nena és utilitzat com a objecte de gratificació sexual. 

Contràriament al que es creu, l’abús sexual infantil és majoritàriament perpetrat per persones conegudes pels infants, com ara familiars, amics de la família, o altres persones del seu cercle íntim. 

Un infant és abusat quan està exposat a contacte físic de naturalesa sexual, però també pot patir abús sexual infantil sense contacte físic.

Abús sexual amb contacte físic :
  • Tocar els genitals dels infants per raons que no tenen cap relació amb la seva cura.
  • Forçar l’infant a tocar els genitals d’algú altre o jugar a jocs sexuals.
  • Forçar l’infant a masturbar-se.
  • Penetració – posar objectes o parts del cos (dits, llengua o penis) dins de la vulva, vagina, boca o anus del nen o nena. 
Abús sexual sense contacte físic:
  • Ensenyar material pornogràfic a l’ infant.
  • Ensenyar els propis genitals o els d’ algú altre a l’infant.
  • Despullar a l’infant (sense relació amb la cura del nen o nena)
  • Fer fotografies del nen o nena en posicions sexuals.
  • Motivar l’infant a veure o escoltar actes sexuals – ja sigui a la realitat o digitalment (mòbil, Internet)
  • Parlar amb el nen o nena de sexe, anant més enllà del que és l’educació sexual. 

MANTENIR EL SECRET:

L’abús sexual infantil passa en secret. La resta de la família – incloent l’altre progenitor, en cas que l’abusador sigui un d’ells- habitualment no sospiten que alguna cosa està passant. L’infant normalment se sent perdut, no sap a qui explicar-li o com dir-ho. Per tal de mantenir l’abús en secret, la persona abusadora pot utilitzar la pròpia por, vergonya o sentiment de culpa de l’infant pel que està patint o ell imposarà el silenci per mitjà d’amenaces, xantatges, o càstigs. De vegades, l’abusador pot subornar al nen o nena, o convèncer-lo que el que està passant és normal. 

DETECCIÓ:

Resulta fonamental crear vincles afectius sòlids amb els nostres infants dia a dia. Si sabem com es comporten normalment, ens serà més fàcil reconèixer qualsevol canvi. Hem de parlar amb els nens i nenes, demanar-los la seva opinió i animar-los a expressar la seva voluntat. Si percebem que els infants s’aïllen, que canvien el seu estat d’ànim haibutal o ens diuen que no vol quedar-se o passar temps amb certa persona, podria ser un senyal que aquesta persona li està generant malestar. Tenir cura d’un infant és un repte. Com a persones adultes som responsables del seu benestar.

Els infants poden reaccionar de diferent manera davant l’abús – això dependrà de la seva edat, característiques personals o de la pròpia experiència. Els únics signes que són indicadors d’abús sexual infantil són l’embaràs d’una nena, malalties de transmissió sexual o restes de semen a la vagina o anus del infant. La resta de símptomes, poden ser indicadors tant d’abús sexual com d’altres tipus situacions que puguin generar patiment en l’infant, com un divorci dels pares, la mort d’un membre de la família, un amic o animal, problemes a l’escola, etc. No obstant, si apareixen diversos dels següents símptomes seria necessari que els pares o cuidadors prestessin més atenció al nen o nena i preguntar per saber què està passant.

SENYALS:

  • Evitar a tota costa quedar-se sol amb algun membre de la família.
  • Mostrar por a un adult en concret o no voler estar en contacte amb aquest.
  • Intentar parlar de l’abús de manera indirecta – utilitzant pistes (dient que els han dit de guardar un secret, fer preguntes sobre si la família es trencaria o investigar si realment podrien posar a la presó a algú)
  • Descriure comportament d’un adult que indiquin que la persona està intentant seduir a l’infant per tal d’abusar-ne.
  • Sembla tímid i deprimit, amb queixes que li fa mal alguna cosa.
  • Problemes al dormir.
  • Comença a tenir comportament agressius o d’auto-lesions.
  • Mostra problemes de salut que poden indicar abús sexual – dolor a la vulva, penis o anus.
  • No voler anar a l’escola o de sobte tenir problemes per concentrar-se i aprendre.
  • Millora les notes de l’escola.
  • Enuresis o encopresis.
  • Pèrdua de la gana.
  • Baixa autoestima.
  • No vol passar temps amb els companys ni jugar amb ells.
  • Mostra comportaments sexuals no adequats a la seva edat – masturbar-se en públic, utilitzar paraules “adultes” per parlar d’activitats sexual o parts del cos, tenir un coneixement sexual inesperat.
GROOMING:

La seducció d’infants a través de les xarxes socials (online grooming) és una relació online entre un nen o nena i una persona adulta, l’objectiu de la qual és abusar sexualment de l’infant. 

Les noves tecnologies fan més senzill la construcció d’un vincle proper i íntim amb l’infant sense que els pares en tinguin coneixement. El contacte pot prendre la forma d’una relació emocional on l’abusador assumeix el rol d’un noi o noia i s’esforça per fer que el nen o nena s’enamori d’ell o d’ella; o es pot donar una relació de mentoria on l’agressor té un rol de tutor, guia, ple de comprensió i recolzament, desitjós d’ensenyar al infant.

Per tal d’obtenir el seu objectiu, l’agressor construeix un fort vincle emocional amb el nen o nena utilitzant diverses tècniques de manipulació i falsificant la seva identitat. 

CYBERBULLYING: 

El cyberbullying o ciberassetjament és una conducta que implica enviar o publicar, via Internet o mòbils, continguts i materials que van destinats a fer mal a una altra persona. De vegades, aquests comportaments poden tenir un caràcter sexual. Els infants i adolescents que utilitzen Internet, normalment no són conscients del mal que poden arribar a causar. De vegades, ataquen els companys utilitzant contingut amb connotacions sexuals, es riuen de la sexualitat dels companys, creen fotomuntatges, comparteixen vídeos abusius. Pot ser que sigui només per “riure una estona” i enviïn links de pàgines de pornografia. Una víctima d’aquests comportaments pot no patir un mal físic però es pot convertir en una font d’experiència traumàtica i comportar una visió d’ell o d’ella mateix distorsionada. 

SEXTING:

La conducta del sexting és una tendència força alarmant entre adolescents i és un fenomen perillós, que consisteix en enviar arxius de multimèdia amb contingut de caràcter sexual. Els principals factors que determinen aquest comportament són típics de l’etapa de l’adolescència com el desig de passar-s’ho bé, la fascinació i l’interès pel sexe, la manca d’experiència, la curiositat o la timidesa. Les conseqüències d’aquest fenomen poden ser molt serioses. Les imatges poden ser utilitzades i publicades a Internet per tal de fer una broma, ridiculitzar o venjar-se (per exemple, després d’haver trencat una relació de parella). Aquest tipus de situacions són freqüents també en casos de xantatge on el que rep les imatges amenaça amb revelar-les en una publicació a Internet, intentant extreure diners o altres continguts sexuals de la víctima (sextorsió). 

SEGURETAT: 

5 regles que cal saber per prevenir l'abús: 

1) Les parts íntimes són privades.
2) El teu cos és teu.
3) No vol dir no.
4) Explica els secrets que et preocupen.
5) Explica-ho, algú et podrà ajudar.

Els infants que pateixen abusos sexuals normalment es senten aïllats, creuen que no poden confiar en ningú degut al que els ha passat. Estimen als seus pares i als familiars però no saben com reaccionaran davant la notícia. Els nens o nenes se senten avergonyits, volen protegir a les persones que estimen i no volen arruïnar la vida de la família. Revelar un abús sexual infantil és especialment difícil si l’agressor és algú de la família; en aquestes situacions, una persona anònima pot ajudar a l’infant a controlar les pors i ajudar-lo a escollir la millor manera de fer front a la situació.

TRENCAR EL SILENCI:

Les raons més freqüents que motiven una revelació són:
  • Parar l’abús
  • Buscar suport emocional
  • Necessitat d’explicar-ho
  • Protegir els altres
  • Buscar justícia
  • Informar
  • Tantejar la situació
  • Fer-ho per accident o de manera no planificada
ACTUAR: 

Probablement estarem en xoc i desconcertats. Potser no entenem de què ens està parlant l’infant. Segurament, també pensem que és culpa nostra per no haver-lo protegit. Aquests pensament i emocions són normals, i ens poden arribar a bloquejar i fer que la revelació sigui més difícil pel nen o nena. De vegades, una reacció inapropiada pot portar a una retractació, així que és important saber com podem ajudar l’infant en aquest moment tan important.

SI FER:
  • Asseu-te o situa’t a l’alçada de l’infant. Intentar minimitzar la distància física entre tu i el infant, però mantenint sempre espai entre els dos, intenta no intimidar al nen o nena. No forcis al menor a abraçar-te, etc. però pots preguntar-li si ho vol. 
  • Assegura’t que no hi ha cap interferència en la conversa. Tanca les portes, apaga el telèfon, la TV...
  • Intentar comprendre que està passant. Paciència, es pot preguntar “Pots explicar-me què passa?”
  • Mantenir la calma. No importa el que l’infant digui, repeteix les paraules del nen o nena i motiva’l a que segueixi explicant: 
    • “Explica’m més”
    • “Què va passar després?”
    • “I aleshores?”
    • “D’acord, continua”
    • “Gràcies per confiar en mi”

NO FER:

  • Forçar l’infant a donar detalls de l’abús. Segurament necessita temps, ja que estarà avergonyit o espantat. Si pressionem massa, la necessitat d’entendre allò què està passant pot ser que bloquegi la revelació i resultar contraproduent. 
  • Culpabilitzar al nen o nena. Per exemple, no li hem de fer preguntes com “per què no vas marxar?” o “per què no m’ho vas explicar abans?”... Ja que aquestes preguntes suggereixen que el infant no es va comportar com hauria i això fa que també sigui la seva culpa. 
  • Reaccionar de manera descontrolada, però tampoc fer com si res hagués passat. No mostrar impaciència, ni generar una atmosfera de patiment. 
  • Fer promeses que no podem mantenir. Per exemple, no li podem dir que no direm res a ningú sobre el que li ha passat, ja que tenim l’obligació de notificar qualsevol situació que posi en risc a un infant. Tanmateix sí que li podem dir que només ho parlarem amb aquelles persones que ens poden ajudar a que s’aturin els abusos. 
Un cop ens hagi fet la revelació, hem d’explicar-li a l’infant allò que farem després. Han de saber que farem tot el que puguem per protegir-los. Han de saber que no els deixarem sols amb la persona abusadora. També els hem d’avisar que parlarem amb persones que el podran ajudar. 

Després de la revelació el nen o la nena ha de saber que…
  • És bo que ens hagi explicar l’abús que ha patit
  • No estem enfadats amb ell o ella, si no al contrari.
  • Ens creiem allò que ens ha explicat.
  • No és la seva culpa.
  • L'abusador és la persona responsable de la situació (l’únic culpable) i el que ha fet és il·legal.
  • Seguirem els passos per protegir-lo i per parar la situació.
  • Estarem amb ell o ella (l’infant pot beneficiar-se de la nostra presència i suport, a l’hora que ens pot parlar de com es va sentir...)
Com a famílies responsables o persones de referència d’aquests infants, hem de procedir a notificar la situació a les autoritats per tal de que puguin emprendre les accions protectores oportunes. Per tal de rebre l’assessorament necessari pots començar per trucar al telèfon d’atenció a la infància INFÀNCIA RESPON: 116 111 (actiu les 24 hores, 365 dies l’any) o acudir a organitzacions especialitzades en el tema. 


------------------------------------------------------------------------------------------------------

ESCALETES NARRATIVES:


ESCALETA DEFINITIVA:

Capítols: Secret, silenci, l'extorsió, revelació, repercusions, actuar...????
Títol???: Entre nosaltres

Imatges inicials: el so d'un gimnàs sobre negre van apareixent els crèdits. 
Obre imatge. Estan entrenant. Veiem la prota de més aprop. Veiem l'entrenador de més a prop.

Una noia practica un esport. Competeix a l'èlit.
Pateix mirades per part del entrenador.
L'espia a les dutxes, foto.
Tocaments (fa veure que l'ajuda a millorar per mantenir contacte físic amb ella)
Ella s'afarta i marxa.
Ell la crida per parlar al despatx i l'amenaça de que si diu alguna cosa no la portarà als nacionals. "Qui et creurà?" Vine... li passa la ma per la cuixa?
La seva actitid canvia: paralitzada, aïllada, canvi d'humor, insomni...
Calla per por. Guarda el secret.
Aixeca sospites entre la família i/o amistats. Simptomes. No vol que la toquin, ni li facin petons, ni abraçades.
Li explica a la seva millor amiga. Li demana que no digui res o no anirà a les competicions. "Tu no ets culpable de res." "Vull que es mori, en serio!"
La amiga dubta entre dir-ho per cuidar-la o callar per mantenir la amistat.

Posibles desenllaços:

1) L'amiga truca i s'acaba marcant el telèfon d'atenció a la infància.

2) Futur amb sequeles, veiem quan ja es gran quan algú l'abraça o l'acaricia li venen flaixos del que va viure d'adolescent. "Deixa'm!" "Què et passa?" "Res, no em passa res"

3) Somia que fa una cosa (guardar el secret), li va malament i quan es desperta fa la contraria (actua). "Tia, t'haig de dir una cosa."

4) L'intenta matar amb un gavinat, veiem com l'apreta però finalment no pot. Li cau. L'entrenador veu el gavinet. la mira. Es miren. Negre.

------------------------------------------------------------------------------------------------------







Comentaris