CURTMETRATGE 1r QUADRIMESTRE
ESCALETA CONJUNTA:
En el mateix sac
En Jan/Jana, de 15 anys, viu amb el seu pare.
La seva mare va morir fa uns mesos.
El pare gairebé no surt de casa. Ha deixat de treballar, dorm malament i passa moltes hores assegut al sofà, mirant fotografies de la seva dona.
En Jan/Jana te a l'instiut el seu millor amic, l'Amir, d'origen magrebí. Tenen una salutació especial entre ells dos.
El pare gairebé no surt de casa. Ha deixat de treballar, dorm malament i passa moltes hores assegut al sofà, mirant fotografies de la seva dona.
En Jan/Jana te a l'instiut el seu millor amic, l'Amir, d'origen magrebí. Tenen una salutació especial entre ells dos.
L'espera a la sortida de classe, li fa bromes i aconsegueix que, per moments, en Jan torni a somriure.
Un vespre, en Jan/Jana pregunta al seu pare com va morir la mare.
El pare respon que quina importància té. Que ja no hi és, que més dona com va morir.
En Jan/Jana veu que el pare amaga alguna cosa, però no insisteix.
PART 2.
En Jan/Jana veu que el pare amaga alguna cosa, però no insisteix.
PART 2.
Un dia, en Jan/Jana mira a la bústia i troba un carta del Tribunal judicial.
L'obre i veu que citen a declaració al pare.
Obre el mobil i busca noticies de la mort de la seva mare. Va ser un assalt i que el responsable va fugir després de la baralla.
Quan el pare veu la carta oberta li recrimina haver-ho fet i li exigeix que no torni a tocar aquell tema.
En Jan/Jana, enfadat, li retreu que li hagi amagat la veritat. El pare no es defensa. Només diu:
—Hi ha coses que és millor no saber.
Quan el pare veu la carta oberta li recrimina haver-ho fet i li exigeix que no torni a tocar aquell tema.
En Jan/Jana, enfadat, li retreu que li hagi amagat la veritat. El pare no es defensa. Només diu:
—Hi ha coses que és millor no saber.
PART 3.
En JanJana investiga el cas amb el mòbil sol a la seva habitació i troba un nom Mohamed ???. D'origen magrebí.
Llegeix comentaris a les xarxes socials sobre inseguretat, immigració i delinqüència i sobretot RACISME A LES XARXES.
La seva ràbia i ganes de vengança les dirigeix cap als magrebins.
A l'institut comença a fer comentaris racistes.
L'Amir li pregunta què li passa. En Jan/Jana li explica la veritat i li diu que, des que ho sap, no pot mirar les persones magrebines de la mateixa manera.
L'Amir se sent ferit, però intenta fer-li entendre que ell no té res a veure amb aquell crim.
En JanJana investiga el cas amb el mòbil sol a la seva habitació i troba un nom Mohamed ???. D'origen magrebí.
Llegeix comentaris a les xarxes socials sobre inseguretat, immigració i delinqüència i sobretot RACISME A LES XARXES.
La seva ràbia i ganes de vengança les dirigeix cap als magrebins.
A l'institut comença a fer comentaris racistes.
L'Amir li pregunta què li passa. En Jan/Jana li explica la veritat i li diu que, des que ho sap, no pot mirar les persones magrebines de la mateixa manera.
L'Amir se sent ferit, però intenta fer-li entendre que ell no té res a veure amb aquell crim.
PART 4.
En Jan/Jana comença a evitar l'Amir.
A casa, en Jan/Jana exigeix al seu pare que li expliqui tota la veritat.
El pare no vol explicar-li però al final, al veure que Jan/Jana ja ho sap tot, finalment confessa la veritat.
En Jan/Jana pregunta per què no li ho havia explicat. El pare admet que no sabia com explicar-li que la mare havia mort d'una manera tan violenta que no volia afectar-lo més.
El pare conserva una arma legalitzada que gairebé mai no toca, guardada sota clau. En Jan/Jana comença a pensar en la venjança.
En Jan/Jana comença a evitar l'Amir.
A casa, en Jan/Jana exigeix al seu pare que li expliqui tota la veritat.
El pare no vol explicar-li però al final, al veure que Jan/Jana ja ho sap tot, finalment confessa la veritat.
En Jan/Jana pregunta per què no li ho havia explicat. El pare admet que no sabia com explicar-li que la mare havia mort d'una manera tan violenta que no volia afectar-lo més.
El pare conserva una arma legalitzada que gairebé mai no toca, guardada sota clau. En Jan/Jana comença a pensar en la venjança.
PART 5.
En Jan/Jana roba la clau del lloc on el pare la guarda i agafa l'arma i la posa a la motxilla de l'institut.
En Jan/Jana roba la clau del lloc on el pare la guarda i agafa l'arma i la posa a la motxilla de l'institut.
En Jan/Jana li diu a l'Amir que ha de parlar amb ell a soles. Al bosquet.
Al bosquet en Jan/Jana li retreu que Amir no entengui el que significa perdre una mare d'aquella manera. Que tots els magrebís son uns delinquents. Que venen aquí a robar.
L'Amir li respon que potser no ho entén del tot, però que sí que entén què és que et jutgin per qui ets abans que per allò que fas.
En Jan treu la pistola i l'encanona.
L'Amir es queda immòbil. El mira als ulls.
La mà d'en Jan/Jana li tremola.
Al bosquet en Jan/Jana li retreu que Amir no entengui el que significa perdre una mare d'aquella manera. Que tots els magrebís son uns delinquents. Que venen aquí a robar.
L'Amir li respon que potser no ho entén del tot, però que sí que entén què és que et jutgin per qui ets abans que per allò que fas.
En Jan treu la pistola i l'encanona.
L'Amir es queda immòbil. El mira als ulls.
La mà d'en Jan/Jana li tremola.
PART 6.
L'Amir no aparta la mirada. Li pregunta: —Si hagués estat una persona blanca qui hagués matat a la teva mare, odiaries a tots els blancs?
En Jan no respon.
—En totes les cultures hi ha gent bona i dolenta. Però no pots posar tothom en el mateix sac.
En Jan continua apuntant-lo.
L'Amir afegeix: —Jo no vaig matar la teva mare, Jan/Jana. I tu ho saps.
En Jan/Jana dubta, mira l'arma. La mà li tremola cada vegada més.
Finalment, abaixa l'arma.
En Jan/Jana cau de genolls i es posa a plorar.
En Jan/Jana deixa l'arma a terra.
—No sé què m'està passant Amir — diu, entre sanglots.
—Sí que ho saps. T'han fet molt de mal. Però no pots pagar amb la mateixa moneda.
Quan arriba a casa, en Jan/Jana li explica tot el que ha passat al seu pare. Li explica que ha estat a punt de matar al seu millor amic.
L'Amir no aparta la mirada. Li pregunta: —Si hagués estat una persona blanca qui hagués matat a la teva mare, odiaries a tots els blancs?
En Jan no respon.
—En totes les cultures hi ha gent bona i dolenta. Però no pots posar tothom en el mateix sac.
En Jan continua apuntant-lo.
L'Amir afegeix: —Jo no vaig matar la teva mare, Jan/Jana. I tu ho saps.
En Jan/Jana dubta, mira l'arma. La mà li tremola cada vegada més.
Finalment, abaixa l'arma.
En Jan/Jana cau de genolls i es posa a plorar.
En Jan/Jana deixa l'arma a terra.
—No sé què m'està passant Amir — diu, entre sanglots.
—Sí que ho saps. T'han fet molt de mal. Però no pots pagar amb la mateixa moneda.
Quan arriba a casa, en Jan/Jana li explica tot el que ha passat al seu pare. Li explica que ha estat a punt de matar al seu millor amic.
El pare, horroritzat, l'escolta sense interrompre'l.
En Jan li diu que no vol continuar vivint amb aquella ràbia i que no vol perdre també l'Amir.
En Jan/Jana arriba a l'institut. Troba l'Amir. Es miren. En Jan no sap si el seu amic podrà perdonar-lo.
En Jan s'hi acosta. El Jan coloca la ma per saludar-lo i després d'uns instants... L'Amir somriu i es saluden de la seva forma especial com sempre.
Tots dos entren a classe.
En Jan li diu que no vol continuar vivint amb aquella ràbia i que no vol perdre també l'Amir.
En Jan/Jana arriba a l'institut. Troba l'Amir. Es miren. En Jan no sap si el seu amic podrà perdonar-lo.
En Jan s'hi acosta. El Jan coloca la ma per saludar-lo i després d'uns instants... L'Amir somriu i es saluden de la seva forma especial com sempre.
Tots dos entren a classe.
Fosa a negre.
Fi.
---------------------------------------------------------
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada